" HEURA " de M. Mercè Marçal

El dia 5 de juliol de 1998, i als 45 anys d'edat, mort Maria-Mercè Marçal, una ploma cabdal per la poesia catalana. La recordem amb un sonet anglès amb el nom de la seva filla: Heura

                                          

 
  Heura que m'envaeixes el ventre i la follia!

freu entre el cel i l'aigua, ennuvolat de foc.
T'estim: sóc la pluja que amara l'enderroc
d'on, tenaç, s'obre un fruit amb colors d'alegria.
 
 Heura que véns de mar. Freu amb l’ona a ple brull.
L’estrall tot just et frega la pell: la vida es bada.
Per tu, jo seré el sol i la lluna granada
i una casa sense urc amb celler, pou i trull.

  L’hort foscant de l’atzar que esbatana les portes
a peu pla i que convida a la festa dels lilàs.
La tendresa que estrena balcó i cel de domàs.
El bleix que aviva en dansa d’aram les fulles mortes.

 L’olivera i el cep. Bòbila, farga i era.
I el gresol d’on treu flama el vol de la quimera.

                                             M. Mercè Marçal

                                                   "Sal Oberta"