Es una hermosa noche de verano.
Tienen las altas casas
abiertos los balcones
del viejo pueblo a la anchurosa plaza.
En el amplio rectángulo desierto,
bancos de piedra, evónimos y acacias
simétricos dibujan
sus negras sombras en la arena blanca.
En el cénit, la luna, y en la torre,
la esfera del reloj iluminada.
Yo en este viejo pueblo paseando
solo, como un fantasma.
A. Machado
passejant per després explicar-nos els seus batecs
ResponEliminaExplicar-nos-ho de manera magistral. Machado sempre escriu amb al cor i sempre arriba.
Eliminagran Machado, gracies per recordar.nos el naixement d'aquest gran poeta!
ResponEliminaRecordar Machado sempre és un plaer. No ho dubtis. :)
EliminaGrandíssim Machado, i ho continuarà essent mentre persones com tu ens el recordin.
ResponEliminaUna abraçada!
Machado a demés de ser un gran poeta és un poeta entranyable. Sempre que hi ha ocasió procuro recordar-lo, hi tinc debilitat...
EliminaGran, gran, gran...
ResponEliminaSens dubte. Una ploma exquisida i alhora senzilla, que tothom entén i que a tothom agrada.
EliminaUn geni.
Caram, m'agradaria passejar per aquesta plaça una nit d'estiu, fent de bracet amb l'Antonio Machado...Mira que deixar-lo sol !!!
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Li faríem companyia, hi estaríem molt a gust amb ell, segur. Clar que ell preferiria la seva jove i efímera Leonor que segur enyorava mentre passejava.
Eliminauna de les grans "veus" de la literatura castellana.
ResponEliminaUna veu clara i gairebé "fotogràfica" quan descriu els paisatges dels camps de Castella. Senzilla, entenedora i alhora sublim.
Elimina