Roixim lluenteja al mig del rocam
—plor diamantí de la nit que expira—.
Parla el silenci entre núvols i arbreda.
Embauma l'airet, la mar és tranquil·la.
La costa solitària i calladissa
és corprenedora com tendra amiga.
Les fidels confidències de l'aigua
rebrotar fan en pau l’ànima trista.
En les hores que obrin el jorn vinent
uix el sol la primera ferida;
camí de blanca llum que fon les penes
que du l’esperit que per ell camina.
—plor diamantí de la nit que expira—.
Parla el silenci entre núvols i arbreda.
Embauma l'airet, la mar és tranquil·la.
La costa solitària i calladissa
és corprenedora com tendra amiga.
Les fidels confidències de l'aigua
rebrotar fan en pau l’ànima trista.
En les hores que obrin el jorn vinent
uix el sol la primera ferida;
camí de blanca llum que fon les penes
que du l’esperit que per ell camina.
Maria Ibars
Per la Maria!
ResponElimina:)
Be és mereix un record, com tantes altres poetes oblidades que es van esforçar en impulsar la llengua que estimaven.
EliminaContinua la lluita... i continuarà.
ResponElimina...fins assolir la victòria.
EliminaOh, i tant!
No la coneixia... quants i quantes poetes he conegut en aquest blog!!! Gràcies!
ResponEliminaPer sort en hi ha molts i bons, però només es coneixen uns quants dels més populars. Trobo que està bé recordar-los.
EliminaLes fidels confidències de l'aigua
ResponEliminarebrotar fan en pau l’ànima trista.
Aquest versos m'han fet recordar la veritat que diuen: quant més trista he estat només he trobat consol vora la mar... l'aigua, el seu rumor...
No coneixia l'autora, però el poema m'ha agradat molt, poder per lo identificada que mi sento
Sempre hi ha poemes que arriben més, perquè expressen sentiments i pensaments que hem tingut alguna vegada, els fan reviure.
EliminaJo també crec que el mar dona molt consol, mirar-lo, escoltar-lo assossega.
Una bonica manera d'expressar la matinada...
ResponEliminaPetonets.
Molt de lirisme, una platja idíl·lica. Encara no han arribat els turistes.
EliminaPetonets!
No sé m'agrada més el poema o la foto... els dos! m'encanta el mar...
ResponEliminaM'alegra haver encertat, a vegades costa trobar una imatge per les poesies. Però realment la foto no desmereix al poema:són bonics tot dos.
EliminaQuin poema més elegant, m'agrada molt
ResponEliminaEstic contenta de que t'agradi, Loreto. Poc a poc anem descobrint poetes que tenen coses per dir de molt belles maneres.
Eliminaés veritat poc coneguda però una gran dama de les lletres, una abraçada Glòria
ResponEliminaDe ben segur que tu la coneixies, Xelo. I estic d'acord amb tu: una gran dama de les lletres. Però em costa molt trobar poemes seus. Una llàstima.
EliminaUna abraçada!