Mira’m als ulls sense por dels espills
que et mostraran el solc per altres mars.
Mira’m als ulls i et parlaran d’aquell
primer llibant que va amarrar la barca.
Un jorn l’abandonàrem, era vella?
Ens envaí nostàlgia d’altres mars,
ens atrapà el vertigen de tempestes.
Sentim dels ports, encara,
els drings dels gots
que defugint l’oblit perdien albes.
Mira’m als ulls, veuràs la placidesa
d’aquest retorn al port de la bonança.
Ara refem amb gest molt clar i precís
els vells contorns d’aquesta lluna nova,
que sobre el mar dibuixa finament
el punt exacte on vam deixar la barca
Quima Jaume
"Pels camins remorosos de la mar"
magistral aquesta dona
ResponEliminaTé una poesia bellíssima. Molt mediterrània.
Eliminapoesia pura!!
ResponEliminaM'agrada que t'agradi. M'agrada recordar-la.
EliminaEm sembla que el tinc aquest llibre...A veure si entre tots trobem la barca!
ResponEliminaBon vespre, Glòria.
Busque'l M. Roser, penso que pots passar molt bona estona rellegint-lo.
EliminaI la barca em sembla que cadascú ha de buscar la seva, ningú més la pot trobar.
molts petons, bonica!
magistral!
ResponEliminaRealment és molt bona. Val la pena anar-la coneixent.
EliminaUna delícia mediterrània!!.
ResponElimina