Tal dia com avui, un 21 de juliol de 1969, diuen que l'home va trepitjar per primer cop la lluna. Una fita important, però molta gent a la terra tenia problemes més urgents, que els preocupaven i que havien de resoldre rapidament.
Si fa no fa
a la mateixa hora
que el senyor Neil Amstrong,
astronauta nord-americà,
posava els peus per primera vegada
damunt la superfície de la lluna,
la meva dona i jo,
en pijama,
matàvem a cops d'escombra
un ratolí
que se'ns havia entaforat
a la cambra
a primera hora del vespre
i que fins aleshores
no havíem aconseguit
de localitzar.
M.Martí i Pol
boníssim, és d'aquells fets que després et pregunten i tu què feies quan?
ResponEliminajo segurament jugava pel carrer i no em vaig assabentar fins prou temps després
Jo si que ho recorde. El meu home i jo en lloc d'empaitar ratolins ens vam passar la nit mirant per la televisió "l'esdeveniment." Clar que no tenien cap ratolí per empaitar, llavors la prioritat hagués estat el rosegador, naturalment.
EliminaI tant que hi havia coses més importants! En aquest país havíem de suportar encara una rata molt més gran que el ratolí d'en Martí Pol. I va tardar 6 anys llargs a morir, i no pas d'un cop d'escombra.
ResponEliminaTens raó, Xavier. Una rata fastigosa i difícil d'eliminar.
Eliminaque gran era en Martí i Pol, només ell es capaç de escriure un poema com aquest, restant tota la importància a un fet tant transcendental com l'arribada a la lluna, i arrancar un somriure aquí el llegeix.
ResponEliminaUna visió entre irònica i escèptica la del poeta. Estellés també va fer la seva versió d'aquest fet:
Eliminahttp://elglobosblog.blogspot.com.es/search?q=m%27estime+molt
Ni un esdeveniment tan important va salvar el ratolí.
ResponEliminaPer cert, jo sóc dels incrèduls.
La immediatesa d'un ratolí entaforat a la cambra treu rellevància a fets transcendentals, si és que aquests fets es van arribar a produir, que cada cop són més els escèptics.
EliminaUn petit pas per l'home, un gran cop d'escombra pel dia a dia de la humanitat.
ResponEliminaI així anem. Estre petites passes i grans cops d'escombra. A empentes i rodolons.
EliminaBé, també es tota una gesta empaitar ratolins, he, he...
ResponEliminaPetonets.
Empaitar-los és una gesta i caçar-los un triomf, que no és deixen enxampar fàcilment...
EliminaPetonets!
ha ha ha, el cosmos i el ratolí, el més gran i el més petit, la Història i la història... però segur que de cua d'ull anaven seguint les gestes de l'Amstrong...
ResponEliminaUna efemèride. En aquella època allò semblava ciència ficció, clar que tampoc estic segura de que no ho fos...
EliminaMolt bo, fina ironia.Quin mèrit el ratolí acaparar l' atenció d' aquesta manera!
ResponEliminaBon dia Glòria!
Hi ha ratolins molt oportuns, capaços de robar protagonisme al mateix Armstrong.
EliminaUna abraçada!
Jo devia caçar formigues, llavors faltava 1 mes i 1 dia perquè complís 2 anyets. Fins que no vaig tenir 20 anys no vaig saber escriure Armstrong sense faltes (que vol dir "braç fort" en anglès). Tampoc m'ha servit de ré, ara que hi penso...
ResponEliminaSalut i formatge! :-DD
Molt entretingut caçar formigues i més fàcil que empaitar ratolins. Saber anglès, escriure Armstrong sense faltes i a demés saber el que vol dir, serveix, oh i tant! Demostra que tens més cultura que la majoria dels polítics que sofrim.
EliminaM'agrada la salut i m'agrada el formatge. Que ni ens en faltin ;·D
un poema fet a mida per l'efemèride!
ResponEliminaFina ironia; un Martí i Pol molt oportú.
Elimina