Un poema, senzill, gairebé infanti, però deliciós. L'autor va ser un artista polifacètic, ja que conreà tant la poesia com la narrativa i el teatre. Magnífic dibuixant -podeu veure-ho en la il·lustració que acompanya el poema- també va dedicar-se a la composició musical. I a demés era un jardiner molt reeixit. L'anomenaven "el rei de les hortènsies".
L'àngel d'ales blanques,
el company de ma infantesa,
com un borrelló de neu
s'ha aturat a ma finestra.
S'ha aturat i ha alçat els ulls
i m'ha signat les estrelles
caminant cel a través,
caminant, caminant sempre,
fent son curs camí del sol,
resplendint entre tenebres.
L'Àngel blanc m'ha somrigut
i ha partit darrera d'elles.
el company de ma infantesa,
com un borrelló de neu
s'ha aturat a ma finestra.
S'ha aturat i ha alçat els ulls
i m'ha signat les estrelles
caminant cel a través,
caminant, caminant sempre,
fent son curs camí del sol,
resplendint entre tenebres.
L'Àngel blanc m'ha somrigut
i ha partit darrera d'elles.
A.Mestres
Ilustració: Apel·les Mestres
Una delícia, tot plegat.
ResponEliminaHo és, és un poema que et deixa un somriure als llavis.
EliminaQue ens acompanyi sempre l'àngel blanc, doncs que resplendeix en les tenebres... Potser no cal ser infant per veure'l, ni creient tampoc... Aquest enigma m'agrada.
ResponEliminaTens raó, no cal ser infant ni ser creient, tan sols tenir un cor tendre per sentir aquesta dolça companyia sempre.
EliminaMira, jo el trobo un poema encantador...Si , ja sé, dec ser una mica infantil...
ResponEliminaBon vespre, Glòria.
Tenir la sensibilitat d'un infant és una qualitat, te'n pots sentir ben orgullosa, M.Roser.
EliminaBona nit, bonica!
Quanta tendresa envers l'àngel de la infantesa.
ResponEliminaUn àngel que ens guardava per les nits quan érem infants, i que en ocasions recordem amb tendresa i nostàlgia.
EliminaEls poemes senzills m'agraden molt, siguin infantils o no. El dibuix és maquíssim
ResponEliminaUn gran dibuixant i un bon poeta, molt conegut en la seva època, i actualment poc recordat... una llàstima!
Elimina