Boireta del matí,
escampa’t una mica;
esborra el turó verd,
amaga la masia,
les canyes del camí
i l’ombra de l’eixida.
Boireta del matí.
melangiosa i tendra!
Atura l’oratjol,
allunya la pineda,
i mulla, mar endins,
les cofes i la vela.
Boireta del matí,
emboira’m la mirada.
Ets dolça com l’oblit.
Adéu, la vinya clara!
Que lluny, l’alè del mar
i els brucs de la muntanya!
Tomàs Garcés
El poema és ben bé com ell mateix descriu la boira: melangiós, tendre i dolç... poema del matí, poetitzam la mirada, li diria jo...
ResponEliminaBon dia, Glòria!
Un poema molt visual, molt tendre i amb la música que ha inspirat encara és més bonic.
EliminaPoetitzar la mirada ajuda a descobrir la bellesa en petites coses que d'altre manera ni veuríem. Cada matí abans de sortir al món ens posarem els ulls de poeta. El gaudirem més!
Boireta del matí
ResponEliminacom un núvol de sucre.
Oh, que bonic! Ai, Xavier, encara que no vulguis reconèixer-ho ets tot un poeta!
Eliminadolç poema
ResponEliminaEvoca perfectament la melangia d'un mati de boira.
EliminaEls poemes de Tomàs Garcés són molt senzills i entenadors...Realmenrt aquest, és com una cançó! Ara l'escoltaré.
ResponEliminaBon vespre, Glòria.
Sincerament, aquest poeta no el conec gaire, però els tres poemes que hem compartit al bloc m'han agradat. L'hauré de llegir més.
EliminaBona nit, M.Roser
el poema és bonic, la boira... bé la boira i jo no som gens amigues i ens veiem massa sovint :(
ResponEliminaLa boira pot ser bonica per fer precioses fotografies o inspirats poemes, però, tens raó, conviure amb ella és força empipador.
Elimina