" COM SI MORÍS " de Joan Teixidor

Joan Teixidor, de qui celebrem enguany el centenari del seu naixement, té un poemari que va titular "El Príncep", que va dedicar a la memòria del fill que va perdre encara infant. El poema d'avui pertany a aquest llibre.

No tornaré a la fosca fageda,
em feia mal el silvestre palau,
s'han fet sagrats el trepig i la greda,
el sol escàs i la molsa i la pau.

Anar-hi sol és dir a cada pas
que em falta cor per a tot el que em toca;
massa he plorat a la nit i a camp ras,
deixa'm callat i lligat a la roca.

Deixa'm tot sol sense cap pensament,
com si morís cada dia una embosta;
em trasmudà l'abrivada del vent,
ara em fa ric la claror de la posta.

Tot ha finit, el silenci m'abriga,
fill d'aquest son que ignorava el demà.
Tinc por de tot, i l'angoixa se'm lliga
com la llavor que no pot madurar. 

                                Joan Teixidor

 Fotografia: Josep Guiolà