Recordant sempre la meva mare.
7-VIII-1950
7-VIII-1950
La fruita d'or llunyana.
-Deixa enrera el record
de la perduda tarda.
Deixa enrera la veu de la muntanya.
Navega fora port,
a l'esperança.
Calma, illa, veler,
la fruita d'or.
Salvador Espriu
"Les Hores"
Pintura: J. Monchon
Quin record més metafòric, m'agrada molt!
ResponEliminaÉs un bon poema, a mi també m'agrada.
EliminaA vegades quan els poemes són tan personals et pots perdre perquè no captes l'essencia del detall però en ocasions els pots amotllar a les teves experiències. Suposo que es tracte d'això.
ResponEliminaSi no són poemes molt explícits cada lector en treu una lectura diferent del mateix poema. Aquesta és una de les coses que m'atrauen de la Poesia.
EliminaMaques paraules de record.
ResponEliminaDolç record. El poema està datat el mateix dia de la mort de la seva mare.
EliminaNavega fora port,/ a l'esperança. M'agraden aquests versos tant si parlen d'un destí personal com de país.
ResponEliminaL'esperança és una bona companya, cal tenir-la sempre al costat.
EliminaÉs que les mares es mereixen tots els poemes que els hi dediquem...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
I tant! Ara que jo mai n'he dedicat cap a la meva mare, un esser excepcional. No trobo paraules...
EliminaPetonets.
Navegar sempre cap a l'esperança.
ResponEliminaSempre endavant!
EliminaNo sabria interpretar-lo... però és bonic
ResponEliminaEl poema, molt metafòric, pot tenir diverses lectures, però com que porta la data del dia que va morir la seva mare és sens dubte un homenatge i un record per ella.
EliminaUna vela per navegar pel passat.
ResponEliminaI pel record.
EliminaGràcies, Rafel!