Aquesta nit
escolto el vent
on xiula el crit de tots els homes
que ja han mudat la pell d’infant
i ara no poden riure en somnis.
on xiula el crit de tots els homes
que ja han mudat la pell d’infant
i ara no poden riure en somnis.
Quin fred –em
dic– quan sento el Temps
apilar anuncis de flors tendres,
cremar en focs tebis de tardor
un parpelleig de primavera
apilar anuncis de flors tendres,
cremar en focs tebis de tardor
un parpelleig de primavera
M.Àngels
Anglada
Collage: Máximo González
Aquest matí podria dir el mateix, però no tan bonic.
ResponEliminaBon dia Glòria.
És ben molest el vent, a mi em posa molt nerviosa.
EliminaAls migranyosos com jo el vent no ens agrada gaire :-)
ResponEliminaBon cap de setmana!!!
Això és encara pitjor! La migranya és mala companya.
Eliminaescoltar aquest vent fa feredat
ResponEliminaQuan xiula per les escletxes de les portes fa esborronar!
EliminaM'agrada molt la seva poesia i aquesta és ideal per aquests dies de tardor i fred. Bon dia, Glòria!!
ResponEliminaS'han d'aprofitar les estacions, ara toquen poemes de tardor i aquest és ben apropiat.
EliminaRiure en somnis, rai. El que costa de vegades es riure quan estem desperts. Molt bonic
ResponEliminaNo et pensis, riure en somnis tampoc es fàcil, ens ronden malsons.
EliminaDesperts encara costa més.
Preciós aquest poema...Ja fa unes quantes nits que se sent com xiula el vent...Jo prefereixo el fred.
ResponEliminaBon cap de setmana.
A mi el fred no m'espanta, però els dies tan curts em fan tristor.
EliminaBona setmana, M.Roser.
Preciós i trist, aquest poema de tardor. I en aquesta tardor que ja s'ha convertit en hivern, el vent encara bufa amb força a l'altre cantó de la finestra.
ResponEliminaUna abraçada!
És un bon poema, l'Anglada és una magnífica poetessa.
EliminaUna abraçada, Galiomar!