Diu Julián Marias: "En la meva mort", que no esperava tan pròxima, arriba Rosselló a una força, una intensitat d'emoció poètica que excedeix dels límits dels versos, i es queda sonant, després d'haver tombat l'última pàgina del llibre, com l'estela d'un vaixell ja passat.
Estic cansat de tu, domini fosc
i tempestat de flama.
M'exaltaré damunt els horitzons
i trauré les banderes al desert
de la darrera cavalcada.
Reina d'aquestes hores, ara véns
tota brillant, armada.
Inútil desesper del vespre! L'alba
s'acosta ja amb l'espasa,
i l'ardor temerari que m'encén
allunya les estrelles.
i tempestat de flama.
M'exaltaré damunt els horitzons
i trauré les banderes al desert
de la darrera cavalcada.
Reina d'aquestes hores, ara véns
tota brillant, armada.
Inútil desesper del vespre! L'alba
s'acosta ja amb l'espasa,
i l'ardor temerari que m'encén
allunya les estrelles.
B. Rosselló Pòrcel
tristament real, quanta força té aquests versos!
ResponEliminaÉs un poema potent, premonitori.
EliminaUn poema potent, sens dubte, ben adequat per la festivitat d'avui. Quants grans poetes hi ha amb obres mestres que ens estan passant per alt! Gràcies per apropar-nos-en algunes al teu espai!
ResponEliminaBon novembre i una abraçada!
Realment tenim uns GRANS poetes amb poca anomenada. Una llàstima!
EliminaGràcies a tu pel teu comentari, Galionar, per mi és un plaer compartir la poesia amb vosaltres.
Una forta abraçada!
Que vagin bé els panallets i les castanyes!!!
ResponElimina...i els moniatos!
EliminaVan anar bé, amb bona companya i bon humor.
I a tu, com et va provar la castanyada?
Per què és alba i ardor temerari, sí és la mort?
ResponEliminaEll la devia sentir així, i la tenia ben a prop.
EliminaOstres, quina imatge les estrelles allunyant-se per deixar pas a la mort. Molt inspirador
ResponEliminaImatge colpidora: la mort armada i segura de vèncer.
EliminaBen triat .....tots sant i dia de difunts.....
ResponEliminabona castanyada !
L'any que ve buscarem un poema de castanyes, que serà més alegre ;D
EliminaBona castanyada, Elfree!
Impressiona veure que algú parla així de la seva mort...
ResponEliminaPetonets, Glória.
Saber-se condemnat a morir als 24 anys impressiona, certament...
EliminaPetonets, M.Roser
Quina intensitat aquest poema i com has sabut trobar la fotografia que l´il·lustra, amb l´espasa -xiprer...
ResponEliminarecords Glòria!
Vols creure que no m'hi havia fixat amb aquest detall del xiprer!?
EliminaBona observadora, Pais!
Una forta abraçada.
Un poema que es fa llegir i rellegir... i que canto recordant la Maria del Mar Bonet.
ResponEliminaÉs un bon poema, un no es cansa de llegir-lo. Volia posar la cançó, però no l'he sabut trobar. :(
ResponEliminaEs tracta de BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL, no conec en BALTASAR...
ResponEliminaCert, ha estat un error, ja ho he corregit. Gràcies!
Elimina