No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l’amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l’amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.
O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d’estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l’amor sense crosses.
escriure sense haver d’estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l’amor sense crosses.
O bé, si sembla massa:
fer l’amor sense haver d’estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.
fer l’amor sense haver d’estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.
O bé, si sembla massa…
M. Martí i Pol
"Vint-i-set poemes en tres temps"
Fa aproximadament 35 o 40 anys quan vivia encara a Barcelona, vaig tenir aquest poema enganxat al suro del rebedor de cada meva i sempre en passar me n'enduia dins dels ulls un vers o altre... M'he retrobat amb un vell amic.
ResponEliminaSempre va bé retrobar un vell amic. I si és bo millor.
EliminaÉs una gran idea tenir un bon poema a la vista!
Ja el coneixia, m'agrada molt.
ResponEliminaÉs un gran poema.
Eliminavaig tenir la sort de participar en un homenatge a mataró que va comptar am la seva presència. Tenir-lo a poc metres i veure la seva mirada d'agraïment i la seva senzillesa va ser tan especial que se'm va quedar gravat sota la pell per sempre. Cal recordar aquest gran home i poeta del poble, el nostre poble, el nostre poeta ! ;-)
ResponEliminaVas ser afortunat, Joan, de conèixer-l . Un record inesborrable d'aquest gran home i poeta.
EliminaÉs estremidor. Demanava molt, donades les circumstàncies.
ResponEliminaGràcies pel recordatori.
Si, ni la situació política ni la seva salut l'hi ho posaven fàcil.
EliminaGràcies a tu!
Avui toca descobrir un munt de poemes d'en Martí i Pol que desconeixia, com aquest.
ResponEliminaBona setmana, Glòria.
Avui se'l recorda com el gran poeta que ha estat. S'ho mereix.
EliminaBona setmana!
És un dels meus preferits! Saps per què? Perquè jo tampoc no demano gran cosa ;)
ResponEliminaBon sistema. L'única manera de no tenir desenganys és no esperar massa. ;D
Eliminaimmens per la seua senzillesa
ResponEliminaTan senzill i tan profund!
EliminaQue gran era.....ell va marxar però ens va deixar molt per aprendre
ResponEliminaUn gran llegat que cal tenir present.
EliminaSembla poca cosa , però és molt important tot el que demana...Demana ser lliure!
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Som molts que demanem la llibertat, un dret gens fàcil d'assolir, però l'aconseguirem!
EliminaPetonets, M.Roser!
Aquest poema ja el coneixia. És brutal!
ResponEliminaPosa la pell de gallina, oi?
EliminaLa llibertat. Un poema molt enginyós que sempre m'ha agradat.
ResponEliminaNo deixa indiferent, colpeig i fa pensar.
EliminaMolt bona la tria, vaig conèixer primer la versió musicada per en Ramon Muntaner.
ResponEliminaJo no el conec. Ara el busco per posar-hi l'enllaç.
EliminaGràcies, Rafel!