divendres, 15 de novembre del 2013

" LA SON " de Montserrat Vayreda

L'autora empordanesa descriu en un bell sonet com la son s'apodera de nosaltres cada nit.





La son xucla el pensament,
deixa la vida suspesa,
nua de goig i tristesa,
sense passat ni present.

Quan arriba, lentament
dels nostres sentits fa presa
i amb una dolça escomesa
neutralitza el moviment.

Dilueix dubte i record
i callada com la mort
al repòs dóna acollida

fins que torna a ser demà
i ens deixa en el despertar
damunt el cor de la vida.

              Montserrat Vayreda 



Pintura S. Marshennikof

19 comentaris:

  1. oh..que maco veure-ho aixi !!
    m'encanta !

    Ja puc anar a dormir...bona nit !!

    ResponElimina
  2. Malauradament, en el meu cas fa temps que no és exactament així.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho sento, l'insomni pot fer les nits interminables. Encara que jo tinc una amiga que només dorm 4 hores al dia, com que ja sap que sempre és així aprofita les 20 hores que està desperta. Fa més ganxet que la Penelope, però ella no el desfà...

      Elimina
  3. beneïda la son quan arriba, cada cop està més enutjada amb mi

    ResponElimina
    Respostes
    1. La nit pot ser molt pesada quan s'intenta dormir i no s'aconsegueix.
      Et desitjo una son ben tranquil·la uns somnis ben plàcids, Xelo.

      Elimina
  4. Suposo que parla dels qui tenen una són reparadora i tranquil·la, però hi ha qui té malsons i també qui té insomni...
    De totes maneres el poema és bonic.
    Petonets i bells somnis, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó. La nit pot ser de moltes maneres, depenen de la son de cadascú. Normalment, i per sort, jo no tinc problemes. I tu?
      Petonets
      .

      Elimina
  5. "nua de goig i tristesa/ sense passat ni present" Quanta raó i que bé que ho explica

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Vayreda parla amb molta sensibilitat i molt encertadament i aconsegueix un sonet preciós.

      Elimina
  6. Un bonic poema per definir aquesta mena de forat negre en què es converteixen les hores del son. En despertar, retornem al cor de la vida, ben cert!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un són reparador i tranquil, com el que descriu el poema, és un benedicció diària. Al matí un es desperta renovat.
      Abraçades, Novesflors!

      Elimina
  7. ens descobreixes perles Gloria gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No te gaire merit, Elfree, tot n'és ple de perles.
      Gràcies a tu per visitar-me!

      Elimina
  8. Un poema que t'acaricia i et bressola com una cançó. Gràcies per descobrir-nos a les nostres poetesses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En tenim moltes i de bones de poetesses. La majoria força oblidades.

      Elimina