Encara
el blat al meu país és tendre;
tija
migrada, la destria el vent
feliç
i ràpid, que no sap comprendre
l'or
moribund en el jorn somnolent.
Encara
el món en un somrís s'atura,
com
oblidat d'aquell ardent desmai,
mare
de foc, llampec i sepultura
marcint
els pètals, conjurant l'esglai.
Pesa
la vida, no el lleuger record.
Si
vols la fruita, llençaràs la fulla:
que
tot té preu i és del seu preu avar.
Ocell
nocturn, t'ha visitat la mort;
l'aigua
s'aferra a qualsevol despulla:
només
és jove la blavor del mar.
Joan
Teixidor
"Pesa la vida, no el lleuger record" encara que el record moltes vegades ens sigui vida. M'agrada.
ResponEliminaBon cap de setmana.
Són versos que fan pensar.
EliminaBon cap de setmana, bonica!
Dolç i potent. fantastic.
ResponEliminaBon poeta Joan Teixidor, poc recordat, però.
EliminaGracies pel comentari i la visita!
Pesa la vida, no el lleuger record. Un vers per a pensar.
ResponEliminaSi que fa pensar...hi ha versos i metàfores profundes en el poema.
EliminaNo el coneixia, i m'ha agradat molt el poema...Estic d'acord amb la Carme, hi ha qui viu de records...Doncs si que recordem centenaris aquest any...
ResponEliminaPetonets de juliol.
Ai, M.Roser, aquest centenari m'havia passat per alt! I mira que és un poeta que, encara que no l'he conec gaire, el que he llegit d'ell m'ha agradat.
EliminaI encara en falten de centenaris...
tambe m'agrada l'ultima frase..
ResponEliminamaco !!
Està molt ben trobada. A mi també m'agrada!
EliminaPetonets!
Felicitats per la teva tria. M'encanta això de "només és jove la blavor del mar", jove i fugaç.
ResponEliminaAi la blavor del mar!
EliminaJove, fugaç...i eterna.
quin any de centenaris literaris! bon cap de setmana!
ResponEliminaEncara en queda algun més. Bona collita la del 1913!
EliminaUna abraçada!