Aquesta
poesia figura esculpida en la font que l'Escala ha dedicat a la
il·lustre escriptora - com a Víctor Català- en “El Clos del Pastor”
Espitllant
el blau del cel
i
el vol alt de la gavina
la
piscina cristal·lina
posa
al clos fresquívol tel.
Raja
la font subtilment
entre
murtra llors i roses
i
mil flaires delitoses
omplen
l'aire a bastament.
A
prop s'ou la mar bleixar,
el
rossinyol li contesta
i
és pels senys divina festa
entre
aromes, cel i mar.
Caterina Albert
Cal mantenir vius els nostres escriptors, i en cas a la gran Caterina Albert.
ResponEliminaDesconeixia que tingués una font, en record seu.
Jo tampoc ho sabia. Ho vaig trobar en un llibre seu de poesia. Ella era de L'Escalà, es mereix que allí la recordin.
EliminaUn bon homenatge la font i el poema escollit. Has estat a l'Escala? Jo fa anys que no hi vaig, ara me n'has fet venir moltes ganes.
ResponEliminaUf! fa un munt d'anys. De tota manera tinc previst anar aviat a fer una visita a les platges de la Costa Brava.
EliminaMmmm, ja sent l'aroma i escolte el soroll de l'aigua...
ResponEliminaSembla un lloc realment acollidor, amb tanta ombra, venen ganes de visitar-lo!
EliminaSempre he conegut Caterina Albert per la seva extraordinària prosa, Solitud és la meva novela preferida, de la literatura catalana...però no coneixia els seus poemes, m'agrada aquesta font amb el seu nom.
ResponElimina"Solitud" és una obra mestre, sens dubte. De poesia no en va escriure gaire, pel que sembla, però està bé recordar-la.
EliminaLa font és un bon homenatge del seu poble natal.
Petonets!
,més que seduir-me el poema m'atrau més anar a visitar la font. Caterina Albert és una de les meves escriptores de referència i tant Solitud com Drames rurals són dels pocs llibres que he rellegit amb ganes.
ResponEliminaUn gotet d'aigua fresquesa passa moooolt bé amb aquesta calor :-)
Tens raó. Aigua fresqueta i bones lectures fan que l'estiu sigui més suportable.
EliminaGran novel·lista Caterina Albert, amb això també tens raó, Quadern!
Deu ser la meva casta excursionista, i pel refugi que representen enmig de la muntanua, que fa que tingui una especial estimació a les fonts. Me les estimo molt, moltíssim! I aquesta de la Caterina Albert no n'és una excepció!
ResponEliminaBona casta la dels excursionistes, que estimen tan la muntanya i les fonts, sempre fresques i acollidores.
ResponEliminaUna abraçada, Porquet!
Penso que hi manquen dos mots al primer vers. A la foto no veig si hi són, però a la font de Sant Pere de Rodes hi és el poema, escrit en una decoració de rajola també hi hi diu: "Espitllant el blau del cel". Penso que ha de ser així perquè tanqui amb la rima de "fresquívol tel" del final d'estrofa.
ResponEliminaTé molt sentit aixó que dius, aixì quadra la rima i la métrica. Ho rectifico. Moltes gràcies.
EliminaSalutacions.