por piedad, por amor,
como se da una fuente, sin reservas,
yo di mi corazón.
Y dije al que pasaba, sin malicia,
y quizá con fervor:
-Obedezco a la ley que nos gobierna:
He dado el corazón.
Y tan pronto lo dije, como un eco
ya se corrió la voz:
-Ved la mala mujer esa que pasa:
Ha dado el corazón.
De boca en boca, sobre los tejados,
rodaba este clamor:
-¡Echadle piedras, eh, sobre la cara;
ha dado el corazón!
Ya está sangrando, sí, la cara mía,
pero no de rubor,
que me vuelvo a los hombres y repito:
¡He dado el corazón!
Alfonsina Storni
Sempre hi ha hagut dones valentes!
ResponEliminaUn VISCA per l'Alfonsina!!!
Una dona valenta, si, fins que es va suïcidar.
EliminaUna dona valenta i desgraciada.
Es mereix un VISCA!
També es necessita molta valentia per suïcidar-se, eh? Que no té res de fàcil!
EliminaTens raó! S'ha d'estar molt desesperat i deprimit quan no es troba altra sortida.
EliminaÉs molt punyent i bo, aquest poema.
ResponEliminaEl trobo molt visceral, parla de la seva vida obertament.
EliminaAvui trepitjo els talons a la Carme! ja ja ja!
ResponEliminaA mi també m'ha agradat el poema.
Anells, papers, ... l'amor no entén de coses materials. :)
La "bona gent" a vegades és molt dolenta!
EliminaÉs un poema amb molt de sentiment.
No sé perquè a mi l'obra de l'Alfonsina em sembla com la versió femenina d'en Buesa...Hi trobo moltes semblances.
ResponEliminaPetonets.
Buesa és molt romàntic, però elegant i seré. A Alfonsina jo li trobo un romanticisme més "desesperat".
Eliminagràcies per aquest bocí de la Storni
ResponEliminaUna poesia escrita amb el cor.
EliminaNo hi ha res més preuat que el cor i donar-lo és de generosos.
ResponEliminaGlòria la companyia també és generosa oi?
Fins aviat!!
Molt generós, donar-lo a canvi de res.
EliminaLa companyia és meravellosa. Ho vaig passar molt bé diumenge i em va encantar poder conèixer-te una mica més.
Ens llegim.
Una abraçada!