Tus ojos se me van
de mis ojos y vuelven
después de recorrer
un páramo de ausentes.
de mis ojos y vuelven
después de recorrer
un páramo de ausentes.
Tu boca se me marcha
de mi boca y regresa
con varios besos muertos
que aún baten, que aún quisieran.
de mi boca y regresa
con varios besos muertos
que aún baten, que aún quisieran.
Tus brazos se desploman
en mis brazos y ascienden
retrocediendo ante esa
desolación que sientes.
en mis brazos y ascienden
retrocediendo ante esa
desolación que sientes.
Miguel Hernández
“Cancionero y romancero de ausencias”
sense poder evitar-ho m'he emocionat
ResponEliminaPerquè ets una persona sensible, i Hernández, amb la seva dissortada vida i la seva poesia colpidora, emociona.
EliminaUna abraçada!
Preci;os, Glòria,
ResponEliminam'he posat el vídeo i he fluït amb el poema, preciós i magistralment ben interpretat. Arriba molt,
per cert, ja us enyorava!
Com va anar la trobada? Em vau fer molta enveja
A mi també em posa la pell de gallina aquest poeta.
EliminaJo també t'enyorava, estàs mol calladeta darrerament!
Et vam trobar a faltar, van venir tots i ens haguera agradat molt que estesis amb nosaltres. Va ser un dinar molt agradable, i una llarga tertúlia després.
Petonets!
Quan de sentiment tenen aquests versos, la tristesa d'una separació sense retorn...
ResponEliminaBona Setmana Santa, Glòria.
Pobres, quin amor tan desgraciat! Fa estremir.
EliminaBona Setmana Santa, M.Roser!