dijous, 7 de març del 2013

" ES TOT FOSC " de J. Salvat Papasseit

Un  poema espars de Salvat Papasseit,  l'insomni i la malaltia feien llargues les nits.


És tot fosc I jo al llit,
i em rossega al pit
            una bestia avara.

Sorolla la nit
          I jo en tinc neguit

Bressol d’atzavara 
diria el meu jaç:
suara m’amara
suara em deix las.

             J. Salvat Papasseit

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

10 comentaris:

  1. El porquet7 de març del 2013, a les 9:17

    És un poema preciós. Quina manera de jugar amb la llengua. Llàstima que sigui amb aquest rerefons tan trist.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog7 de març del 2013, a les 22:03

      Molt trist, és una tristesa resignada, com si ja intuís que no hi havia res a fer.

      Elimina
  2. Sílvia 7 de març del 2013, a les 10:55

    No l'havia llegit mai, m'agrada! És ben bé el reflex neguitós de l'insomni.

    ResponElimina
  3. Xelo IProu7 de març del 2013, a les 11:45

    aquest sentiment m'és conegut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog7 de març del 2013, a les 22:06

      No és un sentiment agradable. Les nits poden semblar molt llargues...

      Elimina
  4. Garbí247 de març del 2013, a les 14:06

    Unes bones paraules per definir uns moments molt durs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog7 de març del 2013, a les 22:08

      Una bestia avara i molt perillosa. Mortal.
      Gran poeta Salvat Papasseit, i de molts registres.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)