Un poema on l'autora exalta la bellesa de l'adolescència, dins del marc incomparable d'un capvespre vora al mar.
Fragment
On
les aigües moren manses
et
mullaves esplendent
nimbada
de l'or del vespre
morent.
Un
esclat tremant d'amor
en
l'encant de blau i grana
posava
ton cos gentil
que
nacre i rosa agermana.
Repte
al vent?
Ofrena
als deus del ponent?
Tota
una crida al desig
era,
onejant ton cabell.
Les
onades t'admiraven
i,
després de dubtes breus,
llur
escuma amb cançó tendra,
com
altres gesmils, tos peus
exornaven
de garlandes.
....El
vent,
suau
la vesta et cenyia...
la
carn nua tremolava
pel
ventijol, fredolica.
I
tu llançaves cinquetes
a
les ones de la mar,
i
el gest, pueril, s'engrandia
fins
a semblar
una
clàssica escultura
que
juga i lluita amb el mar.
Maria
Ibars
"Poemes
de Penyamar"
Una adolescència plena de sensualitat, tal com ha de ser, en la seva justa mesura.
ResponEliminaQue sensual pot ser una adolescent, sobre tot si no és conscient de la seva bellesa!
EliminaTota una exhaltació a l'adolescència molt ben lograda... Però tot llegint-la no podía deixar de pensar com em fèien patir, aquells anys de canvis i de preteses incomprensions...
ResponEliminaUna forta abraçada!
És un poema encertat, l'adolescència és una època meravellosa però, tens raó, a vegades fa patir. Complexes, frustracions, incomprensions, qui no els ha sentit?
EliminaUna abraçada, Galiomar!
molt oportuna aquesta entrada, tot just dimecres passat parlaven d'aquesta dona
ResponEliminaA on en parlaven, Xelo? M'agradaria llegir-ho.
EliminaNo semblava pas gaire conflictiva aquesta adolescent, que , ves per on, tenia alguna cosa a veure amb el Barça, he, he...( mira-t'ho bé)
ResponEliminaPetonets.
No. S'ho passava la mar de bé llençant cinquetes(?) a l'aigua.
EliminaNo sé si la noia tenia a veure amb el Barça o era el paisatge el que era culé.
Petonets!
Feliç dia del Sant!! ;-))
ResponEliminaPer cert... jo, que sóc un desastre en poesia, he d'admetre que també, el que m'ha cridat l'atenció ha estat el blau i grana... hahaha
Gràcies, Assumpta!
EliminaAi, els colors culés, sempre són més que uns colors! :D
Una abraçada!
m'ha agradat el poema! seria el paisatge .....culé vull dir , bon dia de la mona !
ResponEliminael "paisatge" ajuda a fer més bonic el poema...
EliminaHe tingut un bon dia i he tingut mona.
Espero que tu també, Elfree!