divendres, 29 de març del 2013

" ADOLESCENCIA " de Maria Ibars

Un poema on l'autora exalta la bellesa de l'adolescència, dins del marc  incomparable d'un capvespre vora al mar.

                                                                                      Fragment

On les aigües moren manses
et mullaves esplendent
nimbada de l'or del vespre
morent.
Un esclat tremant d'amor
en l'encant de blau i grana
posava ton cos gentil
que nacre i rosa agermana.

Repte al vent?
Ofrena als deus del ponent?

Tota una crida al desig
era, onejant ton cabell.

Les onades t'admiraven
i, després de dubtes breus,
llur escuma amb cançó tendra,
com altres gesmils, tos peus
exornaven de garlandes.

....El vent,
suau la vesta et cenyia...
la carn nua tremolava
pel ventijol, fredolica.
I tu llançaves cinquetes
a les ones de la mar,
i el gest, pueril, s'engrandia
fins a semblar
una clàssica escultura
que juga i lluita amb el mar.

                        Maria Ibars
                                 "Poemes de Penyamar"


12 comentaris:

  1. Una adolescència plena de sensualitat, tal com ha de ser, en la seva justa mesura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que sensual pot ser una adolescent, sobre tot si no és conscient de la seva bellesa!

      Elimina
  2. Tota una exhaltació a l'adolescència molt ben lograda... Però tot llegint-la no podía deixar de pensar com em fèien patir, aquells anys de canvis i de preteses incomprensions...
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema encertat, l'adolescència és una època meravellosa però, tens raó, a vegades fa patir. Complexes, frustracions, incomprensions, qui no els ha sentit?
      Una abraçada, Galiomar!

      Elimina
  3. molt oportuna aquesta entrada, tot just dimecres passat parlaven d'aquesta dona

    ResponElimina
  4. No semblava pas gaire conflictiva aquesta adolescent, que , ves per on, tenia alguna cosa a veure amb el Barça, he, he...( mira-t'ho bé)
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No. S'ho passava la mar de bé llençant cinquetes(?) a l'aigua.
      No sé si la noia tenia a veure amb el Barça o era el paisatge el que era culé.
      Petonets!

      Elimina
  5. Feliç dia del Sant!! ;-))

    Per cert... jo, que sóc un desastre en poesia, he d'admetre que també, el que m'ha cridat l'atenció ha estat el blau i grana... hahaha

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Assumpta!
      Ai, els colors culés, sempre són més que uns colors! :D
      Una abraçada!

      Elimina
  6. m'ha agradat el poema! seria el paisatge .....culé vull dir , bon dia de la mona !

    ResponElimina
    Respostes
    1. el "paisatge" ajuda a fer més bonic el poema...
      He tingut un bon dia i he tingut mona.
      Espero que tu també, Elfree!

      Elimina