Aquí cantat per la Maria del Mar Bonet. Una delícia!
Mai donis per finit el temps de seduir-me,
allò que obtens de mi que no et conformi mai.
Sempre hi ha un més enllà, una fita més alta
cap a la qual segur que ens plaurà gravitar.
Tu me fas engrandir les ànsies de misteri,
m'agrada, amb tu, sentir-me perdut dins la mar gran,
m'atrau anar sens rumb, aquest no tocar en terra,
del qual ara ja en deim miquelangelejar.
Defineix, davant meu, el signes del teu codi,
desdibuixa'm, confon-me amb tant de tuejar,
apropa't fins al punt on et perdi de vista
si em veus empal·lidir, és perquè em dónes fam.
Miquel Àngel Riera
M'ha encantat, més val no donar per finit el temps de seduir, té tota la raó, desdibuixar i definir signes... em sembla un bon pla.
ResponEliminaBon dia Glòria, quan vulguis ens tornem a perdre per aquestes autopistes de déu ;)
M'ha alegrat que t'agrades el poema, realment és una preciositat.
EliminaQuan tu vulguis ens perdem, que ho vaig passar MOLT bé!
Més endavant podem organitzar alguna altra trobada.
A mi també! És fantàstic aquest poema. I la imatge hi queda perfecte, tens molt bon gust ;)
ResponEliminaGràcies, maca, la tenia triada per un altre poema, però m'ha semblat que aquí quedava molt bé.
EliminaTenia raó en Miquel, aquest poeta és genial.
És un dels poemes més bonics que he llegit mai. Fa força temps jo també en vaig fer un post, era inevitable.
ResponEliminaDoncs jo fins diumenge no sabia que existia ni el poema ni el poeta. Quanta ignorància! :(
EliminaCertament, és molt difícil no coincidir en els poemes, més si són tan bonics. L'he buscat al teu bloc però no l'he sabut trobar.
Jo anava a escriure gairebé el mateix que t'ha escrit novesflors.
ResponEliminaÉs bonic, preciós. I la Maria del Mar Bonet, posant-li veu i acompanyant la música que ja té, va donar-me la possibilitat que formés part de la banda sonora de la meva vida.
Escolta-la i t'encisarà!
http://www.goear.com/listen/c1f7e83/mai-donis-per-finit-mordf-del-mar-bonet
Glòria, passo a llegir-te i comento poc. Ho sé. Però el temps se m'encongeix darrerament.
Avui no me n'he pogut resistir!
Una abraçada gran!
Encara que no comentis t'agraeixo moltíssim les teves visites, i més si vas amb el temps tan just.
EliminaPoso l'enllaç a la cançó, perquè això del goear no ho sé fer d'altre manera. Ja l'he sentida i m'ha encantat, com tu deies. Gràcies.
Una forta abraçada, bonica!
Sempre hi ha a l'hora d'estimar...Molt bonic!
ResponEliminaPetonets.
I sempre és bona hora! :D
EliminaPetonets!
Coneixia el poema, que trobo torbador i "alcohòlic" com una mistela dolça i ben feta...
ResponEliminaI m'apunto a una altra trobada, que ha d'incloure la Fanal ;)
Bona definició d'aquest poema!
EliminaHem sembla molt bé fer una altra trobada i si la Fanal s'anima serà magnífic. Quants més blogaires millor!
deliciós, fresc i tendre... gràcies pel descobriment
ResponEliminaJo l'acabo de descobrir i el trobo magnífic.
EliminaGràcies a tu, Xelo, per les teves visites!
Uix, el meu comentari desaparegut... jo deia que també he conegut En Miquel Àngel Riera, gràcies al Miquel Àngel Tena i el seu blog Temps de seduir-me.
ResponEliminaNo importa llegir-lo i rellegir-lo!!! Té una força que amara.
Que si té força. Brutal!
EliminaSón molt bonics els poemes d'en Miquel Àngel Riera, i si els llegeixes entonant com el menorquí, et sents a l'illa...
ResponEliminaPer cert... estic buscant d'ell, el poema que diu "ses altres dones te perllonguen". No sé quin és. Em podeu ajudar?
Gràcies,
Miquel
Com comento en el post vaig descobrir en Riera poeta per mitjà d'un company blogaire. No conec el poema que t'interessa, ho sento, però em proposo localitzar-lo i si ho aconsegueixo compartir-lo al blog.
EliminaGràcies per la teva visita i el teu comentari, Miquel!
Hola, me podrieu dir a quin llibre hi ha el poema de "Mai donis per finit"? de Miquel Angel Riera? Gràcies
ResponElimina