El cel prepara secrets
murmuris de mandarina.
I les riberes del vent
esgarrien taronjades.
Jo tasto vergers. M'ajec
damunt valls encoixinades.
Les fulles alcen frescor
i aixequen ventalls de gràcia,
cortinatges de perfum,
cortesies tremolades.
L'oratge pinta perfils
de caramels dins l'oratge.
El cabell se m'ha esbullat
i tinc l'ombra capgirada.
El sucre de l'aire em fa
pessigolles a la cara,
amb confitures de flor
i xarops d'esgarrifança.
Unes cuixes de marquesa
em repassen l'espinada.
Quan el setí es torna gel,
sembla que es faci de flama.
El vicari compareix
amb un vas de llet glaçada.
La suor de les aixelles
li travessa la sotana.
B.Rosselló Pòrcel
murmuris de mandarina.
I les riberes del vent
esgarrien taronjades.
Jo tasto vergers. M'ajec
damunt valls encoixinades.
Les fulles alcen frescor
i aixequen ventalls de gràcia,
cortinatges de perfum,
cortesies tremolades.
L'oratge pinta perfils
de caramels dins l'oratge.
El cabell se m'ha esbullat
i tinc l'ombra capgirada.
El sucre de l'aire em fa
pessigolles a la cara,
amb confitures de flor
i xarops d'esgarrifança.
Unes cuixes de marquesa
em repassen l'espinada.
Quan el setí es torna gel,
sembla que es faci de flama.
El vicari compareix
amb un vas de llet glaçada.
La suor de les aixelles
li travessa la sotana.
B.Rosselló Pòrcel
Oh, gràcies, Glòria. M'agrada tant començar el dia llegint aquest poema! El trobo molt sensual i alhora evocador del paisatge mallorquí. I em fa molta gràcia l'aparició final del vicari suat. A més, sempre que el llegeixo em vénen ganes de tornar al port de Sóller a veure si m'arriba l'aroma de la tarongina ;)
ResponEliminaA mi també m'agrada molt.
EliminaVas tenir molt encert ajudant-me a triar el poema.
Gràcies, bonica.
boníssim i fresc
ResponEliminaCom una alenada perfumada de tarongina.
EliminaHI ha tantes sinestèsies (sentits aplicats a altres, com dir "bes de color blau") que torna alcòholic, aquest poema. Però se'n demana més, i es torna a llegir...
ResponEliminaUna abraçada.
Dir que un poema torna alcohòlic és també una sinestèsia? :D
EliminaPetonets!
ideal per avui dilluns
ResponEliminasalutacions a totes dos
És un poema deliciós, ideal per tota la setmana.
EliminaUna abraçada, Sargantaneta!
és un poema ben xocant! ;-) Les cuixes de marquesa deuen fer goig de veure no??
ResponEliminaLes de la marquesa segurament, altre cosa seria les cuixes de la duquessa...
EliminaAquest dissabte passat hi vaig ser passejant pels seus carrers. Llàstima de no haver llegit aquest poema abans... crec que el proper dia que hi vagi me l'enduc i així trauré molt més suc (de taronja sollerica) a la caminada pels seus carrerons!
ResponEliminaSegur que quan tornis a Sóller, en mig de la llum i l'aroma, imaginaràs al vicari suant la sotana i les cuixes d'una misteriosa marquesa...
EliminaÉs fresc i ocurrent, amb l'aparició del vicari suat :):):)
ResponEliminaEl poema és fresc, el vicari no tant, pobret! ;)
EliminaHem pregunto quin aspecte deu tenir una ombra capgirada...
ResponEliminaQue bé aire amb sucre i confitures de flors, la poètica dels gurmets...
Petons dolços.
Nena, quines coses de preguntar-te!
EliminaVenen ganes d'anar a Sóller després de llegir aquest poema, oi?
Petonets!
Llegunt el poema torno a veure i a olorar Sóller, la vall i el port. El vent ens porta flaires de taronger. També val la pena tornar-lo a sentir amb la veu de Maria del Mar Bonet.
ResponEliminaPD. La imatge de la marquesa i el vicari em segueix deixant perplex.
És un poema molt visual. Ara, la vision de la marquesa ja requereixen més esforç.
EliminaHe buscat la cançó per posar l'enllaç i no l'he sabut trobar.