Les xiquetes del meu poble
seuen en cadira baixa
i amb lo davantalonet
i un drap tan llarg com un dia
sense pa-amb-xicolata,
si feien punt de cama,
si punt de cadeneta
o punt d’escapolari,
i cantaen allò
de “montañas nevadas”.
Les dones del meu poble
de matinet al tros:
adés cullen patates,
adés arrenquen cebes
o aixafen terrossos
o se’n van a fer herba
per als conills o duien
farinetes als cotxos
o segó a la feram,
o apedacen llençols
o passen agulletes
o suquen pa amb vi i sucre
per con tórnon de costura
les xiquetes del meu poble.
Maria Mercé Marçal
Aix... em torna a la infantesa, a quest poema... si n'havíem fet de punt de cama i de punt de cadeneta i d'escapulari, quan érem xiquetes!!! De punt de creu si que n'he fet de gran, per cap altre. Ara, tinc uns àlbums de "labores" plens de punts diversos i complicats!
ResponEliminaRecordo el drap llarg com un dia sense pa -ni xocolata-
Eliminaamb un mostrari de punts, traus, costures i calats, com pertocava saber fer a les futures bones mestresses de casa que se esperava que fóssim.
I que per sort no som (o al menys no som com esperaven que fóssim).
Elimina;D
EliminaM'agrada el parlar de la Maria Mercè Marçal! Em fa sentir una mica menys estranya...
ResponEliminaEstranya...?
EliminaPenso que és una manera de parlar molt bonica i molt autèntica!
el dia de ls dona crec que no hauria d'existir, ja que això ens mostra que alguna cosa fem malament.
ResponEliminaDe totes maneres.....visca les dones.
Visquem!
EliminaGràcies, per la part que em toca i pel teu comentari.
Molt s'ha guanyat, però encara queden fites per assolir. Mica en mica...
Molt bon poema per al dia d'avui, de petita jo també anava a costura. M'agrada molt aquesta expressió! Bon dia de la dona, treballadora ho és sempre. Petons
ResponEliminaTu ets molt jove! També anaves a costura? Creia que aquestes coses eren de la Sección Femenina, tot cantant "Montañas Nevadas"...
EliminaBellíssim! I amb un català ple de girs occidentals que em recorden, ara i adés, el bell parlar ponentí dels meus padrins.
ResponEliminaÉs una parla bella i rica, que s'ha de cuidar i conservar.
EliminaTens bones arrels, Porquet!
I a mi també m'agrada l'expressió "anar a costura", que jo, de petita, també hi anava.
ResponEliminaI penso que el dia de la "dona", és cada dia.
Petonets.
El dia de la dona és cada dia, però un homenatge un cop a l'any tampoc està malament.
EliminaPetonets.
M. Mercè Marçal, avui no podia faltar.
ResponEliminaHi ja van tres anys. Avui és el segon aniversari del blog i el vaig encetar amb "Drap de la pols".
EliminaGran M. Mercè Marçal! A mi em va agradar molt aprendre a fer labors a l'escola, i encara avui és per a mi una teràpia molt efectiva per esbandir tensions. Ara bé, també m'agradava "aprendre de lletra", i també em serveix de teràpia practicar el que vaig aprendre...
ResponEliminaUna abraçada!
Reconec que per les labors no tinc gens de traça, ni tampoc paciència. Ara, lo de la lletra ja m'agrada més. Cada dia més.
EliminaUna abraçada, Galionar!
Aquesta sinyora és més afilada que la Marçal. Recitant, és bestial.
ResponEliminahttp://www.mallorcaweb.com/magpoesia/poemes-solts/miqueldolors.html
I és de la meva terra :0)
Ara hi vaig.
EliminaBona terra la teva!
Petonets
he trigat en arribar però he vingut a dir-te moltes gràcies pel poema! i feliç aniversari del blog! enhorabona!
ResponEliminaGràcies, bonica!
EliminaAquest any he passat l'aniversari d'incògnit. Ja ho celebraré quan faig 500 poemes, ara en porto uns 430.
Una abraçada!