Dones
de Llo,
suors negres de la terra
suors negres de la terra
solidificades
al sol,
amb
posats de santes Maries velles.
Arrufides
com
estorregalls
de terra argila,
els
ulls vius com d’esquirols
més
que no els llavis parlen i diuen
que
pena és vida;
pintades
de ferum d’ovella,
i el
cansament al damunt,
que
ve del feix sobreavançat de feines.
Tot
surt del roc:
les
cases, l’església, la gent.
Pits
magres, punxes de sílex,
seques
i dures espines de la llet.
Dones
de Llo,
aqueixa
nit curta de son
en la
bravor de l’estiu ensuat,
refusa,
dolorós, la pau al vostre cos.
Tan
curta sembla la carícia de l’amor
per
a vós, suors
solidificades
al sol,
amb
posats de santes Maries velles.
Jordi
Pere Cerdà
El trobo molt trist aquest poema...
ResponEliminaSi, que ho és, descriu unes vides que semblen força tristes.
EliminaPobres les dones de LLo(és un poble?), una trista vida, arrufides com "estorregalls"???
ResponEliminaPetonets.
Llo, és un poble de l'Alta Cerdanya (està linkat a l'escrit abans del poema).
EliminaEstorregalls si que no sé que deu ser. Res de bó, segur :(
Petons, bonica!
Un pòsit de tendresa sota una capa de tanta duresa a muntanya.
ResponEliminaPD. Els estorregalls són a la Cerdanya barrancs argilosos. Entre Sallagosa i Llo n'hi ha uns quants. De fet a la part alta de Sallagosa hi ha les falles de Sallagosa.
Gràcies, Rafel.
EliminaAixò dels estorregalls vaig buscar-ho al Alcover-Moll i no hi era. Dóna gust tenir uns veïns blocaires amb tant vocabulari i informació! :D