" PASSA VENT..." de Clementina Arderiu

Si a Clementina molestava tant el vent quan vivia a Sarrià, no vull ni imaginar com la mortificaria la tramuntana a la caseta de Cadaqués...

Passa, vent, cosa sinistra,
qui et pogués mai deturar!
Tota la casa em fa trista
el teu malastruc xiular. 

M'enfolleixes les colomes
allà dalt del colomar;
de l'arbre arrenques les pomes
molt abans de madurar;
i colltorces la florida
novella del roserar;
i esfulles la margarida
-si vindrà, si no vindrà-. 

A l'hort el planter m'aplanes
i em malmets el fonollar;
del llibre em gires les planes
com si em volguessis reptar.
I els papers treus de la taula
i me'ls llences a volar.
Si el jardí tingués un saule,
com el faries plorar! 

Ni finestra ni portella
res no hi val, tot és en va:
sempre et resta una clivella
per poder-te enforinyar.
Jo a ciutat no et coneixia,
i ara m'ets tot casolà!
Véns a casa cada dia
i hi entres sense trucar. 

               Clementina Arderiu