Si mereixíem
de sentir l'hora
com abrillanta
sons despullades
del camp, del prat,
ja fórem dignes
de desvetllar-nos,
de dir paraules
de llibertat.
de sentir l'hora
com abrillanta
sons despullades
del camp, del prat,
ja fórem dignes
de desvetllar-nos,
de dir paraules
de llibertat.
Si recordàvem
que
la nit freda
hostil
i cega
retornarà,
tothora
guaites
a
llocs altíssims
vigilaríem
l'antiga
cleda
del
nou ramat.
És
aleshores,
mentre
l'estrella
camina
lenta
cap
el seu jóc,
que
noms difícils
vénen
i llavis
secs,
calladíssims,
rompen
amb càntics
de llibertat.
Salvador Espriu
Mreixem la llibertat. I tant.
ResponEliminaCent anys d'Espriu...i per molts anys de poesia.
Una abraçada, Glòria.
Hola, Fanalet!
EliminaLa mereixem i confiem en aconseguir-la...aviat.
Una abraçada.
Un càntic de llibertat per recordar a Espriu. Gràcies per fer-lo conèixer.
ResponEliminaSolemnement, aquest poema en condicional... em fa molt de respecte. Tot i així crec que les persones i els pobles, l'hauríem de fer molt grossa per no merèixer la llibertat, aquest dret el tenim d'entrada...
ResponEliminaPer descomptat que la mereixem. Però per obtenir-la potser haurem de fer alguna cosa més. Que no a tothom li interessa...
Eliminaimprescindible Espriu
ResponEliminaI tan actual!
EliminaHem d'aprendre molt d'Espriu, perquè va ser un gran reivindicador del seny, amb un marcat caràcter conciliador.
ResponEliminaI em sembla que haurem de recòrrer un altre cop al mite de la seva Antígona, perquè Eteocles i Polinices estan esmolant les espases...
Gran Espriu, lúcid i assenyat!
EliminaLes lluites fratricides són molt perilloses. Ni a Eteocles ni a Polinices els hi va anar gaire bé. I no diguem a la pobra Antígona...
Res millor que uns mots parlant de llibertat per recordar aquest dia! Gràcies, Glòria!
ResponEliminaUna abraçada!
És molt oportú aquest centenari. La poesia d'Espriu pren rellevància en aquests moments que ara vivim.
EliminaUna abraçada!
Doncs som-hi, tothom a cantar cants de llibertat, que els nostres cants arribin fins les estrelles...
ResponEliminaPetonets cantaires, Glòria.
Ja m'agrada cantar, ja. I si són càntics de llibertat encara més, hi posaren l'ànima.
EliminaPetonets!
ufff...l'Espriu !!
ResponEliminaa part de llegir-te,
avui tambe vinc a convidar-te a un nou projecte
vols esser-hi?
http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com.es/
Ja ho crec!
EliminaVaig a enllaçar-mi ara mateix.
100 anys, Espriu, poesia i llibertat.
ResponElimina