Demà és l'aniversari de la mort del Àngel Guimerà, un dels més grans dramaturgs catalans del segle XIX, amb una fama que traspassà fronteres. Reproduim un poema seu, tal i com l'he trobat escrit.
Que hermosa que ets, oh nit,
amb tot el món dormit!
amb tot el món dormit!
La mar és un beressol poc a poquet
brandant;
les ones dintre d’ell cada una és un infant
ont tots s’han arrupit;
i els astres per damunt són mares vigilant...
les ones dintre d’ell cada una és un infant
ont tots s’han arrupit;
i els astres per damunt són mares vigilant...
Que hermosa que
ets, oh nit,
amb tot el cel florit;
amb l’aire sospirant;
amb les ones que es mouen somniant!...
amb tot el cel florit;
amb l’aire sospirant;
amb les ones que es mouen somniant!...
Àngel Guimerà
No coneixia el poema, és bonic amb aquest cel tan florit d'estrelles i la foto, on es veu aquest cel reflectit al mar...
ResponEliminaPetonets.
És un poema molt visual d'una nit plàcida i un cel atapeït d'estels. Bonic.
EliminaPetonets!
Recordem Guimerà, doncs.
ResponEliminaBon dia!!
Se'l mereix, és un dels grans de la nostra literatura.
EliminaBona nit!
Àngel Guimerà sap expressar molt bé les coses senzilles de cada dia potser per això va ser molt popular en la seva època.
ResponEliminaOh, i tant! Va saber arribar al poble amb les seves obres teatrals. La seva obra poètica és menys coneguda.
EliminaM'agrada la comparació que fa dels astres amb mares que vigilen el bressol del mar. No li conec gaire el vessant poètic, amb tu sempre trobem poemes nous. Una abraçada de sal i de mar.
ResponEliminaPel que he llegit és va iniciar en les lletres com a poeta i era Mestre en Gai Saber.
EliminaQuina abraçada més refrescant i agradable, Sílvia...
Gràcies!
Encomana placidesa, aquest poema.
ResponEliminaEs veritat, te un ritme pausat, com un bressoleig.
EliminaLes onades bressolen el somni de la nit.
ResponEliminaSomni d'onades i estels. Quina nit meravellosa!
EliminaUn bon exponent del Realisme, si senyor...
ResponEliminaTinc un bon record de "La festa del blat" i de la seua idealització del món rural.
Salut.
L'he llegit però mai no l'he vist representada.
EliminaPersonalment, el que em trasbalsa molt és el personatge protagonista de "Maria Rosa", aquella barreja de rebuig i desig...
Salut.
No coneixia el poema, reconec que és bo.
ResponEliminaNo és gaire coneguda la seva obra poètica, tot i estar força guardonada. La figura del dramaturg opaca la del poeta.
Eliminaper si el poema no deia prou..hi has afegit l'imatge justa
ResponEliminaun peto per sota el coixi...
nanit
Si, nena, tots els estels fen una capbussada a la llum de la lluna.
EliminaPetonet rebut. Gràcies.
Nanit!
Quina manera tan bonica de descriure una nit... més aviat marítima!
ResponEliminaMOLT marítima! ;D
EliminaPerò de poemes que parlen de les nits estrellades al bosc, a les muntanyes, a les valls, també en hi ha. Molts i bellíssims.
un altre gran mestre, model per als aspirants de poeta com jo
ResponEliminapetonets glòria
joan
Dels mestres n'hem d'aprendre tots, però no cal que siguis tan modest, Joan, que fas una molt bona poesia.
EliminaPetonets!