Bella Ciutat d'ivori, feta de marbre i
or:
tes cúpules s'irisen en la blavor que mor,
i,
reflectint-se, netes, en la maror turgent,
serpegen de les ones
pel tors adolescent.
L'ivori té la gràcia d'un marbre
constel·lat
d'aurífiques polsines, com una carn d'albat.
Bella ciutat de marbre del món exterior,
esdevinguda
aurífica dins un esguard d'amor!
Ets tota laborada amb
ordenat esment.
Et purifica el viure magnànim i cruent.
I,
per damunt la frèvola grandesa terrenal,
empunyaràs la palma
del seny - que és immortal.
Ciutat de somni o ciutat idealitzada, potser... no sé massa captar-li la intenció...
ResponEliminaPel que sembla "La ciutat d'ivori" evoca una urbs noucentista molt idealitzada.
EliminaAixò és el que he llegit, Carme.
Ben dit carme
EliminaNoucentisme pur, aquest poema preciosista i d'una perfecció milimètrica.
ResponEliminaExacte, Novesflors. Un poeta exponent magnífic del Noucentisme.
Eliminamoltes gràcies Glòria no coneixia a aquest poeta
ResponEliminaN'hi ha tants de bons poetes poc coneguts!
EliminaGuerau de Liost va ser força anomenat en la seva època, però actualment se'l recorda poc.
Gràcies a tu, Xelo, per les teves visites.
Caram, què bonic! M'han agafat ganes de fer un viatge sensorial cap aquesta ciutat!
ResponEliminaSi que és bonic. I la ciutat un somni, una utopia.
EliminaM'alegra veure't, Porquet!
Una ciutat molt perfecta, però també molt freda, li falta caliu...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
La perfecció ja ho sol ser de freda, oi?
EliminaPetonets de bona nit!
ResponEliminaLa idea de ciutat (societat) harmònica convertida en bell poema i l'expressió d'un horitzó... Noucentisme en estat pur!
Una ideal societat harmònica desitjada, somniada...irrealitzable potser?
EliminaQuienes metàfores hi ha?
ResponEliminaPassat grecoromà amb tema de ciutat i món idealitzat.
ResponEliminaPoesia neoclasica, un món idealitzat
ResponEliminaEstupendoooooo!!!! M’ha encantat!!
ResponElimina