L'any 1913 va ser un any amb molt bona collita de poetes!
Arrelar, com un arbre, dins la terra:
no ser núvol endut d’un poc de vent.
Sobre els camps coneguts de cada dia,
veure un cel favorable i diferent.
Mirar com cau, quotidià, el crepuscle,
cada cop renovant-me el sentiment.
Damunt la terra nostra i estimada,
del cor neixen el pi, l’aire i l’ocell.
El blanc record de la infantesa hi sura,
i ha de fer bo, aquest sol, als ossos vells.
Vull escoltar-hi aquest parlar que arriba
de mot antic als llavis de la gent.
El meu amor, la ferma companyia,
vull somniar-hi, entre la mar i el vent.
Marià Villangómez
Pintura: H. Tormo de Sales
m'apunte al somni
ResponEliminaUn somni que convindria fer realitat.
EliminaArrelats a la terra somiem, volem amb els somnis...
ResponEliminaCal tenir els peus a terra. Però els somnis els deixarem volar, tal com diu el poeta.
EliminaUn poeta molt interessant i poc conegut.
ResponEliminaCert! Val la pena llegir-lo més. Aprofitant el Centenari compartirem més poemes seus.
EliminaQue bé que llisca i que bé que ho diu. Tot i que parla de la temporalitat, em sembla fresc, com acabat de coure.
ResponEliminaÉs un valor afegit que es mantingui així d'actual. Diu molt a favor del poeta.
Elimina" Del cor neixen el pi l'arbre i l'ocell...preciós i si a més podem somniar entre el mar i el vent...
ResponEliminaPetonets.
Ja no és pot demanar més!
EliminaSomniem entre el mar i el vent i deixem que volin lliures els somnis.
Petonets!
arrelem-nos on ens sentim bé i que no ens faci fora res de res
ResponEliminaLes arrels ben fermes, ben fondes, d'un arbre de bona raça que no es pot desarrelar, per més que ho intentin!
EliminaÉs ben bonic poder-se arrelar a la terra...
ResponEliminaÉs bonic i necessari arrelar-nos a la terra que estimem.
Elimina