Al
fons del vell carrer
i
dansaven sardanes,
d’homes
i dones bull
la
plaça endiumengada;
aquell
matinet d’or
era
ple de rialles,
de
besos i de crits
i
braçades en l’aire,
de
cares radiants,
desitjos
i esperances.
Si
sospirava el cor,
sospirava
debades,
no podia trobar,
no
trobava una imatge
que
no fos de consol
i
d’alegria sana.
Caminava
pel mon
ple
de gran malaurança
cercant
només la mort
-i
era tot joia clara-.
B. Rosselló Pòrcel
És que no hi ha alegria exterior que valgui si tenim la tristes a dins del cor...
ResponEliminaQuan un està trist l'alegria dels altres el fa sentir més sol encara.
Eliminaquanta bellesa
ResponEliminaUn poema molt visual i bonic. Trist, però.
EliminaÉs cert, la joia i la tristesa les portem arrelades ben endins, i en un ambient diferent, alié al nostre sentir, fins i tot, ens podem sentir desplaçats, fora de lloc.
ResponEliminaJo també ho penso així, Novesflors, ho expliques molt bé.
Eliminaés ben cert glòria, quan estàs trist ,molt trist, no entens l'alegria dels altres i encara et sents pitjor !
ResponEliminarecords alegres !!!
;-) joan
Gràcies, Joan! Un record alegre pot ser el de Sudanell :D
EliminaUna abraçada.
Com podia buscar la mort en un lloc tan ple de vida!!!
ResponEliminaPotser la mort el buscava a ell, doncs ben jove va morir de tuberculosis.
Elimina