dilluns, 15 de juliol del 2013

" ALGA QUISIERA SER " de Ángel González

Un deliciós poema d'amor, lluminós i estiuenc d'un dels meus autors preferits en llengua castellana.


Alga quisiera ser, alga enredada,
en lo más suave de tu pantorrilla.
Soplo de brisa contra tu mejilla.
Arena leve bajo tu pisada.


Agua quisiera ser, agua salada
cuando corres desnuda hacia la orilla.
Sol recortando en sombra tu sencilla
silueta virgen de recién bañada.


Todo quisiera ser, indefinido,
en torno a ti: paisaje, luz, ambiente,
gaviota, cielo, nave, vela, viento…


Caracola que acercas a tu oído,
para poder reunir, tímidamente,
con el rumor del mar, mi sentimiento.


                          Àngel González
                                      "A todo amor"

10 comentaris:

  1. A diferència d'altres poemes, el començament és molt potent, més que el final.

    Aquest home té uns poemes preciosos. Gràcies!

    ResponElimina
  2. Quina meravella! És un poeta increïble.

    ResponElimina
  3. Un sonet molt bonic, d'aquells romàntics, que m'agraden a mi...
    Ja he llegit l'entrevista que et va fer la Sílvia Romero, d'aquí a res, seràs una blocaire mediàtica...
    Petonets de capvespre, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mediàtica! Ha, ha, ha!
      Encara no l'he llegida. Ara hi vaig. Em va fer molta il·lusió, no t'ho negaré.
      Petonets, bonica!

      Elimina
  4. L'hi has acompanyat una imatge molt encertada.....

    ResponElimina