divendres, 5 de juliol del 2013

"EL MEU AMOR SENSE CASA" de M. Mercè Marçal

Avui és l'aniversari de la seva mort. Fa 15 anys. La recordem com una de les grans en el món de la poesia.


L’ombra del meu amor sense casa.
La bala que travessa l’ombra del meu amor sense casa.
El vent que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa
l’ombra del meu amor sense casa.
Els meus ulls que arrelen en el vent que arrenca les fulles
que cobreixen la bala que travessa l’ombra del meu amor sense casa.
El meu amor que s’emmiralla en els ulls que arrelen en el vent
que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa l’ombra
del meu amor sense casa.

                                  M. M. Marçal 
                                  "  Desglaç "

20 comentaris:

  1. Bon dia!!

    Gràcies, novament, pel recordatori i pel poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Quadern!
      M'agraden molt les teves visites.
      I bona nit!!!

      Elimina
  2. a aquesta dona la llegeixes i la tornes a llegir i sempre descobreixes coses noves

    ResponElimina
    Respostes
    1. I no te'n canses de llegir-la. Aquesta és una senyal inequívoca de lo bona que arriba a ser la seva poesia.

      Elimina
  3. tens raó una de les grans o potser a més gran llàstima que la mort se la va endur massa aviat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tan aviat, 45 anys tenia! Imagina tot el que no va tenir temps de dir.

      Elimina
  4. És molt trist tenir un amor sense casa...Però i una casa sense amor???
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això encara és pitjor. Sense amor no hi ha casa que mereixi aquest nom.
      Petonets!

      Elimina
  5. 15 anys ja que ens va deixar...! Gràcies per recordar-la i fer-nos-la recordar, Glòria.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre procuro destacar aquestes dates, ho trobo un bon motiu per recordar al poeta.
      Abraçades, Galionar!

      Elimina
  6. em fa vergonya reconeixer que no la conec massa
    pero m'has fet entrar ganes de posar-hi remei

    un peto ben fort!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs no saps el que et perds. Has de posar-hi remei, Sargantana. La poesia de la Marçal és molt personal i boníssima, ja ho veuràs.
      Al bloc en trobaràs quinze i a la xarxa molts més.
      Va, anima't!

      Elimina
  7. Sembla un joc sense fi, el pots anar fent més gran. Un bon record de la M. Mercè.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una mica desconcertant, pertorbador, però com que era una data especial m'hi decantat per aquest poema.

      Elimina
  8. Aquest amor sense casa podría referir-se aun amor prohibit, clandestí o poc convencional per l'època?

    Us recomano un dels seus poemes més potents: "Ruda", que fa referència a la planta abortiva, com a símbol de feminitat.

    Salut... i bona feina Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es possible, podria ser un amor lèsbic. El seu.
      El pròxim poema de la Marçal serà aquest que ens recomanes. Sempre és un plaer rebre suggerències. Gràcies, Josep.
      Vaig a tafanejar pel teu blog.
      Ens llegim!

      Elimina