L’ombra del meu amor sense casa.
La bala que travessa l’ombra del meu amor sense casa.
El vent que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa
l’ombra del meu amor sense casa.
Els meus ulls que arrelen en el vent que arrenca les fulles
que cobreixen la bala que travessa l’ombra del meu amor sense casa.
El meu amor que s’emmiralla en els ulls que arrelen en el vent
que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa l’ombra
del meu amor sense casa.
La bala que travessa l’ombra del meu amor sense casa.
El vent que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa
l’ombra del meu amor sense casa.
Els meus ulls que arrelen en el vent que arrenca les fulles
que cobreixen la bala que travessa l’ombra del meu amor sense casa.
El meu amor que s’emmiralla en els ulls que arrelen en el vent
que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa l’ombra
del meu amor sense casa.
M. M. Marçal
" Desglaç "
Bon dia!!
ResponEliminaGràcies, novament, pel recordatori i pel poema.
Gràcies a tu, Quadern!
EliminaM'agraden molt les teves visites.
I bona nit!!!
a aquesta dona la llegeixes i la tornes a llegir i sempre descobreixes coses noves
ResponEliminaI no te'n canses de llegir-la. Aquesta és una senyal inequívoca de lo bona que arriba a ser la seva poesia.
Eliminatens raó una de les grans o potser a més gran llàstima que la mort se la va endur massa aviat!
ResponEliminaI tan aviat, 45 anys tenia! Imagina tot el que no va tenir temps de dir.
EliminaMeravellosa M. Mercè.
ResponEliminaI magnífica la seva poesia.
EliminaÉs molt trist tenir un amor sense casa...Però i una casa sense amor???
ResponEliminaPetonets.
Això encara és pitjor. Sense amor no hi ha casa que mereixi aquest nom.
EliminaPetonets!
Gran, gran, Mª mercè!!!
ResponEliminaLa més gran, potser.
Elimina(És que a mi m'agrada molt)
15 anys ja que ens va deixar...! Gràcies per recordar-la i fer-nos-la recordar, Glòria.
ResponEliminaUna abraçada!
Sempre procuro destacar aquestes dates, ho trobo un bon motiu per recordar al poeta.
EliminaAbraçades, Galionar!
em fa vergonya reconeixer que no la conec massa
ResponEliminapero m'has fet entrar ganes de posar-hi remei
un peto ben fort!!
Doncs no saps el que et perds. Has de posar-hi remei, Sargantana. La poesia de la Marçal és molt personal i boníssima, ja ho veuràs.
EliminaAl bloc en trobaràs quinze i a la xarxa molts més.
Va, anima't!
Sembla un joc sense fi, el pots anar fent més gran. Un bon record de la M. Mercè.
ResponEliminaÉs una mica desconcertant, pertorbador, però com que era una data especial m'hi decantat per aquest poema.
EliminaAquest amor sense casa podría referir-se aun amor prohibit, clandestí o poc convencional per l'època?
ResponEliminaUs recomano un dels seus poemes més potents: "Ruda", que fa referència a la planta abortiva, com a símbol de feminitat.
Salut... i bona feina Glòria.
Es possible, podria ser un amor lèsbic. El seu.
EliminaEl pròxim poema de la Marçal serà aquest que ens recomanes. Sempre és un plaer rebre suggerències. Gràcies, Josep.
Vaig a tafanejar pel teu blog.
Ens llegim!