Per molt que ens abracem i que ens omplim la boca
de boca i que ens mesclem els cossos,
mai no som un. Cada vegada
l’assaig de no gastar massa paraules,
que és el que més traeix.
Val més el gust de les petites coses
velades, que revelen.
Un dia clar de somnis i de foc
ens torna al lloc on vàrem començar.
J. Vinyoli
El regust de les paraules al cervell, no pas el de saliva, ens fa forts en l'escalf i la memòria.
ResponEliminaPreciós.
Tens raó, Montse. Ho expliques molt bé!
EliminaEls ritmes que impacten contra els meus timpans al visualitzar aquesta meravella literària, son de gran calibre, es nota la calitè literària Catalana, que ens vinguin el darrere els Españols amb Gongora i Quevedo.
EliminaTSEEEE.
M´agrada molt llegir aquest poema, ho faig sovint. Gràcies.
ResponEliminaGran poeta Vinyoli, sempre ve de gust rellegir-lo.
EliminaUna abraçada!
Les paraules no cal dir-les, n'hi ha prou amb pensar-les...
ResponEliminaPetonets
Ai, no ho sé, M.Roser. Si són paraules d'estimació, sinceres, sempre ve de gust sentir-les, no? :)
EliminaPetonets!
No se titi, sou molt profundes les dues. Besiiiis, el poeema esta supercalifragilisticoespialidoso
EliminaPotser val més suggerir que no dir directament, té més de joc.
ResponEliminaSuggerir, un joc que ve de gust "jugar"...
EliminaTits, estic d'acord! Aquest poema és fantàstic i super cuki. El regust de boca que deixa vinyoli es millor que un bunyol de bacallà.
ResponEliminaVisca #catalunyalliure #fansdevinyoli #entreblanesicadaques