Ens
apleguem a la fronda.
És
mig dia, el sol és alt;
a
la galta estranya ardència
ja
no em cal.
Ens
ajacem damunt l'herba.
El
teu sospir em fa mal.
Els
braços s'afanyen massa;
no
s'hi val.
El
cel el veig entre branques;
se'm
gira una set mortal;
potser,
si ho vull, no m'estimis;
m'és
igual.
El
sol rient s'arrecera;
la
lluna és migrat fanal.
No
t'escau de fer promeses.
Tant
se val!
Joan Teixidor
o un amant d'aquells que tot li sembla poc, i que després no fa res per canviar "tant se val, més igual..."
ResponEliminaTambé podria ser... Hauríem de sentir la versió "Ell parla", a veure que ens explica.
EliminaMaldestre o molt egoista... o les dues coses... que ja n'hi ha d'aquests, ja!
ResponEliminaI tant! Una bírria d'amant, vaja!
EliminaA Londres hi ha una escola on es dediquen a formar amants en l'art amatòria, sexual i sentimental, tot i que potser no caldria anar tan lluny per aprendre'n. Amb una mica de ganes i amor n'hi hauria d'haver prou. M'ha agradat aquest poema, no n'havia llegit cap amb aquest tema :)
ResponEliminaSempre va ver tenir coneixements. Però, com tu dius, amb ganes i amor la cosa pot funcionar la mar de bé.
EliminaÉs un poema d'un tema poc usual, certament. :)
Que es busque un altre amant!!! :)
ResponEliminaHa,ha,ha
EliminaQue expeditiva, Novesflors. Clar que si comencen de tant mala manera potser fora el millor...
Sembla que vol anar per feina molt ràpid aquest i a ella no li fa gaire gràcia...
ResponEliminaSi, pel que ella explica sembla que no s'esforça gaire per que quedi contenta. Això molesta, la veritat...
Elimina