Què veies al camí?
Guspires encenien
un foc en l’alta nit.
Què veies al camí?
El regalim de l’aigua
esborra sang dels dits.
Esguardes al camí
la incertitud de l’alba?
Potser no, potser sí.
Com que el malson fugí
per un instant, gosaves,
amb arguments subtils,
varar dins esperances,
esvelts clarosos,
prims,velers d’engany que solquin
serenes mars d’oblit.
No provis de tocar-me
cap mot, si et sembla trist.
Prou saps que no podries:
el que he escrit és escrit.
Salvador Espriu
"Setmana Santa"
M'encanta aquest final!!!
ResponEliminaNo provis de tocar-me
cap mot si et sembla trist.
prou saps que no podries
el que he escrit és escrit.
Definitiu!
EliminaA Espriu ningú li ha d'esmenar-li la plana...
A mi també m'encanta el final. És que depèn de com et toquin els mots sap greu...;-) Un petó de bon dia!
ResponEliminaQue et toquin els mots sol molestar sempre.
EliminaO a mi m'ho sembla
Petonets ;)
M'encanta la darrera estrofa. Hi estic totalment d'acord.
ResponEliminaÉs contundent. Dona sentit a tot el poema.
EliminaLes paraules el vent se les endú, i potser no les recordarem, però quan les escrivim queden per sempre i no en podem canviar el sentit...
ResponEliminaPetonets.
Quanta raó tens!
EliminaCom diu el poeta: el que he escrit és escrit.
I punt.
Molts petons!
Ei, Glòria, t'he vingut a veure, a mi em costa força la poesia (sóc una mica totxo), però també m'agrada, i de vegades molt, em sembla que incorporaré l'expressió "no em toquis els mots" ;) fins aviat.
ResponEliminaM'ha agradat molt la teva visita!
EliminaA la poesia de vegades costa d'entrar-hi, però si t'agrada, s'ha de anar assaborint a poc a poc, sense empatxar-se. Fins que ja no se'n por prescindir :)
Ens veiem!
GRAN ESPRIU !!
ResponEliminabona tria glòria, com sempre
joan
Gràcies, Joan.
EliminaCosta triar un poema d'Espriu. Aquest no és gaire conegut, però el trobo preciós, amb molta força.