Avui un poema de Carles Riba. Aquí el podeu sentir musicat per Toti Soler.
Per tres esclats he conegut l'amor,
per tres esclats de nit:
pels astres blancs, pel pit ofert
i els llampecs del ponent marcit.
Quan venies de lluny pels braços que estenies,
què fonda jeies dins el teu cos que brillava!
Et veia i et prenia fora dels nostres dies,
i eres vela a la riba d'una obscura mar brava.
Per tres camins he encontrat l'amor,
per tres se m'ha esmunyit:
pels astres reis, pel cor premut,
per l'alba del llevant florit.
Carles Riba
" Del Joc i del Foc "
Pintura-Fragment: Van Gogh
Ooooh, un bonic quadre per acompanyar un poema, Van Gogh, el meu pintor preferit.
ResponEliminaTens bon gust, Quadern!
Eliminaai del ben trobat amor vinga d'on vinga
ResponEliminaVinga d'on vinga i, si pot ser, que es quedi.
EliminaQuina meravella de poema (i el quadre del van Gogh, que també m'agrada molt).
ResponEliminaM'has fet venir al cap el poema de Miguel Hernández "Llegó con tres heridas".
Ai, Hernández! Llegint-lo se'm posa pell de gallina...
EliminaEl més que ve el recordarem, per l'aniversari.
Sembla que aquest ea un amor una mica esmunyedís, d'anada i tornada...Ara el veig, ara no el veig...
ResponEliminaÉs el que té l'amor. Ara vinc ara me'n vaig, per això de vegades fa patir.
Elimina