No decía palabras...
No decía palabras,
acercaba tan sólo un cuerpo interrogante
porque ignoraba que el deseo es una pregunta
cuya respuesta no existe,
una hoja cuya rama no existe,
un mundo cuyo cielo no existe.
La angustia se abre paso entre los huesos,
remonta por las venas
hasta abrirse en la piel,
surtidores de sueño
hechos carne en interrogación vuelta a las nubes.
Un roce al paso,
una mirada fugaz entre las sombras,
bastan para que el cuerpo se abra en dos,
ávido de recibir en sí mismo
otro cuerpo que sueñe;
mitad y mitad, sueño y sueño, carne y carne,
iguales en figura, iguales en amor, iguales en deseo.
Aunque sólo sea una esperanza,
porque el deseo es una pregunta
cuya respuesta nadie sabe.
Luis Cernuda
" Los Placeres Prohibidos"
" Los Placeres Prohibidos"
Pintura: Hippolyte Flandrin.
Hmmmm, el desig incert...!
ResponEliminaEl desig, poderós...
EliminaM'encanta aquesta definició del desig... és una meravella de poètica i de tendresa.
ResponEliminaCernuda és un gran poeta, quan més el conec més m'agrada.
Eliminadeliciós
ResponEliminaGran poeta!
Eliminaés un poema bestial, m'ha encantat. Gràcies Glòria perquè en visitar el teu bloc segueixo enriquint-me i coneixent poesia de la bona dels grans poetes, mestres...
ResponEliminaabraçades
joan
Gràcies, Joan, tot hi que no és mèrit meu que hi hagi tants bons poetes i tan bona poesia per compartir.
EliminaUna abraçada!
Meravellós poema. També m'agrada el quadre.
ResponEliminaÉs un gran poema. El quadre em va semblar molt adequat per acompanyar-lo.
EliminaSuposo que no devia ser gens fàcil, la poesia era un bon refugi...
ResponEliminaDespullava els seus sentiments en la poesia, tens raó, M. Roser.
Elimina