Ho diu un gran poeta i bon amic seu: Salvador Espriu
Escolto la secreta harmonia de l'aire
i l'ardor que tremola
d'unes grans aigües lliures.
i l'ardor que tremola
d'unes grans aigües lliures.
Ales i dansa! Déus
que ara passen i canten
altes músiques! Llum
dels ulls sagrats i verges!
que ara passen i canten
altes músiques! Llum
dels ulls sagrats i verges!
Estic sol en aquestes
ombres i sento caure
ones de sang, enmig
d'una alba trista i aspra.
ombres i sento caure
ones de sang, enmig
d'una alba trista i aspra.
B. Rosselló Pòrcel
Una tristesa que sento com si m'acompanyés...
ResponEliminaÉs una tristesa fonda i encomanadissa.
EliminaVaig conèixer la poesia d'en Rosselló Pòrcel a través de la veu i música de la Maria del Mar Bonet. Encara ho recordo, fa anys, en un concert a Viladecans... ara m'has dut bons records!
ResponEliminaEstic contenta que el poema et porti bons records! :)
EliminaPel març posaré un poema dels que canta la Maria del Mar. Jo no ho sabia que ella els havia musicat, gràcies Porquet per dir-m'ho.
Amb el "blogueix" no paro d'aprendre coses noves!
Colpidor i tan cert!
ResponEliminai a demés un bellíssim poema!
EliminaUn bon poema de contrastos, el que voldríem i el que no és.
ResponEliminaLa vida ja ho és així, i en el cas d'aquest poeta molt més.
EliminaEls poemes d'aquest autor gairebé són sempre tristos, fruit d'una ànima plena de malenconia...
ResponEliminaMorir als 25 anys després de tant temps malalt és una vida prou trista. Ens queda, però, el seu record en els bells poemes d'aquest malaurat poeta.
Elimina