Oh
cos
de
vitrall!
Oh
cos
de
vinyeta
d'un
blau
cos
de
vitrall!
Oh
cos
de
vinyeta
d'un
blau
aigualit
d'un
verd
incitant,
de
capitular
d'un
text
remotíssim.
d'un
verd
incitant,
de
capitular
d'un
text
remotíssim.
No
gose, no gose tocar-te'l
Oh cos com un riu que creua l'arbreda,
oh cos com renill d'un cavall perdut!
Oh cos com un riu que creua l'arbreda,
oh cos com renill d'un cavall perdut!
V.
Andrés Estellés
“Manual
de conformitats”
Pintura: F. Revello del Toro
Oooooh!
ResponEliminaDivertit i bonitc aquest Estellés
Un Estellés diferent, però genial, com sempre.
EliminaOh, com de rebé que se m´han posat aquests degoteig de versos bevent-me el te matinal :-)
ResponEliminaVersos magnífics. Sempre es posen bé. I amb un te encara més. De que era el d'avui? Amb quina exquisidesa has començat el dia?
Elimina:) Gràcies, no el coneixia aquest poema...
ResponEliminaSe'm fa estrany i molt intens, que Estellés digui "No gose tocar-te'l", precisament perquè és ell.
Li trobat en un llibre de poemes.
EliminaSi que és una mica estrany que "no gose tocar", si...
Aquest és un amant que amb una gran delicadesa...
ResponEliminaEn aquest poema si que n'és de delicat. En altres ja és una altra cosa...Per això la Carme s'estranya.
EliminaM'ha agradat molt.
ResponEliminaJo crec que no gossa tocar per por que s'esvaeixi l'encant (erotisme) del cos.
abraçada
Molt corprès devia estar, l'Estellés, sempre tan sensual i eròtic, aqui tan delicat i contemplatiu.
EliminaÉs un poema preciós.
Abracadetes, Miquel!