Profunditat de pensament:
angoixa.
Món abrandat, mortal!
Demà la casa serà coixa
de mi. I l'ànima?
Immortal?
Extremarem d'amor el joc.
Esposa
fèrtil d'enginy gosat
seré. L'amor com una rosa
sola. Per àrbitre,
llibertat.
Reconcilies mon instint,
revolta,
amb la raó que escau,
i mare sóc de cop i volta.
Infant, tu reies, i
quina pau!
Secularment dona i destí
caminen:
les Parques van filant.
Un lloc al món, el meu, i finen
retrets. Els somnis no
valen tant.
Clementina Arderiu
"Cant i Paraules"
Els somnis no valen tant... em quedo amb la darrera frase. Segurament té raó. Em sembla que tenim sobrevalorats els somnis.
ResponEliminaAquesta frase és potent.
EliminaPenso que s'ha de diferenciar entre el somniar utopies, d'anar, inútilment darrera la pastanaga que mai podrem abastir i els somnis d'il·lusions que donen alegria i impuls per lluitar i viure. Aquests segons si que són valuosos.
M'agrada el ritme del poema! Suposo que els somnis no valen tant quan la vida creix i la realitat agafa més pes amb l'experiència.
ResponEliminaL'Arderiu treballava molt els seus poemes. I tenia bons consellers: Carles Riba, el seu marit, o Carner.
EliminaA mi m'agrada somniar, però si ella assegura que els somnis no valen tant de bon segur devia tenir motius per dir-ho.
Jo no hi estic d'acord. Els somnis valen moltíssim. Fins i tot quan la vida és negra els somnis poden ser un reducte de salvació.
ResponEliminaEls somnis com a il·lusions i esperances són valuosos, indubtablement, ens ajuden a viure. Jo també ho crec.
Eliminabon poema d'una poeta no prou valorada!
ResponEliminaNo, no la valoren. És un tipus de poesia que poca gent llegeix, tot i que la reconeixen bona.
Eliminapertorbadors versos
ResponEliminaCert, desconcerten una mica. No sé a quins somnis s'haurà
Eliminavist obligada a renunciar.
És un inventari molt acurat, a cavall entre els somnis i agafar la realitat de cara.
ResponEliminaI guanya la realitat. Penso que no hauria de renunciar a somniar, encara que siguin somnis modestos, petitons.
Elimina