"L'amor torna negra, l'amor torna blanca...",
el cor m'ho cantava -bell temps de candor!-
finestra que s'obri, finestra que es tanca,
sentia un misteri secret i sonor.
Seria la merla que es posa en la branca?
Serà la coloma creuant la blavor?
"L'amor torna negra, l'amor torna blanca...",
i el cor no sabia ni què era l'amor.
M. Antònia Salvà
Potser, quan l'amor perd el misteri ja deixa de ser amor... millor que no el perdi.
ResponEliminaMillor que el cor no sàpiga mai ben bé del tot què és l'amor.
L'amor misteriós sempre té molta força, però penso que hi ha sentiments més "tranquils", més quotidians, que també són d'amor.
EliminaNo sé com es deu dir la figura literària que contraposa idees, antítesi, potser? No ho sé exactament però cada vers és una troballa de les contradiccions de l´amor, la cara A i la cara B.
ResponEliminaM´ha agradat molt.
Les antítesis solen ser molt efectives en poesia, i la Salvà les utilitza molt bé.
EliminaEstic contenta que t'hagi agradat, Pais!
El blau costa de trobar. Està difícil. Sols albirar-lo, podem.
ResponEliminaDes de la finestra podem albirar el blau del cel i la coloma que el creua. Per un cor enamorat ja n'hi ha prou!
Eliminael cor no ho sabia perquè era dins l'amor
ResponEliminaD'això se'n pot dir un amor TOTAL: l'amor dins del cor i el cor dins l'amor.
EliminaL'amor sempre. Gràcies, bonica, és molt bonic!
ResponEliminaBonic l'amor, bonic el poema i bonica jo! ;D
EliminaGràcies, bonica!
En el misteri està la gràcia. Sí, les antítesis, com diu País, fan un bon paper en el poema.
ResponEliminaTan senzill i tan efectiu. Un poema que es manté fresc i actual.
EliminaSeria alguna de les merles que espero sentir aviat des de casa, ja que quan es comença d'insinuar el bon temps, em dediquen uns bells concerts...
ResponEliminaQuin privilegi tenir aus que t'anuncien la bonança amb concerts!
ResponEliminaDeu de ser molt agradable, M. Roser.