També la neu passarà, i tornarem
als dies clars i oberts.
Fonda, la vida
farà el seu curs immutable, i el temps
transcorrerà sense fer gens de cas
dels desficis que ens xuclen i ens exalten.
I també passaran els dies clars
i tornarà la neu, tancant un cicle,
o obrint-lo, tant se val!
Només nosaltres
desapareixerem, i potser tot
per uns instants serà quasi perfecte.
M. Martí i Pol
Bon dia, bon dilluns, bona setmana!!!
ResponEliminaNo hi ha cop fer bonics i atractius els cicles i cercles. Bonic poema.
A fer atractives les coses ajudenels poemes com el d'avui. La vida continua i val la pena gaudir-la.
EliminaM'agrada aquesta conclusió final. Molt, que potser quan desapareixerem tot serà quasi perfecte. No sabria dir-te perquè però m'agrada i la trobo positiva i engrescadora, encara que sembli que no.
ResponEliminaBon dia Glòria!
M'alegra que treguis aquesta conclusió tan positiva del poema. Els cicles es tanquen i s'obren, fins completar el cercle de la vida. Així de senzill.
EliminaBen bé al principi, posaria jo la neu.
ResponEliminaPer la seva puresa, vull dir.
Després, si cal, ja esdevindrà fang, aigua, paraula oblidada.
Oh, Jordi, estàs inspiradíssim!
EliminaM'ha agradat molt això que has escrit. Poesia, de la bona.
Avui coincideixo plenament amb la Carme...i envio un petó a l'altre Carme (la del Quadern de mots) i en mestre Jordi i, evidentment, a tu, Glòria!
ResponEliminaDoncs tots d'acord. I tots contents amb els teus petons!
EliminaJo, per variar, envio a tots abraçadetes!
Aquesta vegada, potser va passar massa de pressa, la neu! M'hauria agradat trigar una mica més a tornar als dies clars i lluminosos...
ResponEliminaUn poema molt adequat per a aquest parèntesi blanc de diumenge.
Una abraçada!
Reconec que vaig aprofitar l'ocasió de la nevada per posar aquest poema, que vaig trobar molt bonic.
EliminaA durat poc la neu...però tornarà.
Una abraçada, Galionar!
És veritat tot arriba, passa, torna arribar i torna a passar...El cicle de la vida.
ResponEliminaM'agraden aquests flocs de neu posats sobre les flors, serà una neu molt perfumada...
Com deia Verdaguer:
Que n'és de blanca
la neu novella,
dalt d'una branca
del Pirineu...
Més blanca que ella
Eliminasou vós, poncella,
poncella i rosa,
mare i esposa
de tot un Déu.
Quin poema més bonic el de Verdaguer..
Seguin el cicle: d'aquí no rés la primavera! :D
uf no em deixava entrar...el cicle de la vida i de les estacions, d'aviat primavera sí! els poetes fan filosofia també!
ResponEliminaUn poema ben d'actualitat i a més ple de paral·lelismes amb el cicle vital.
ResponElimina