El poeta mallorquí fa en aquest poema un homenatge a Pero Meogo, un trobador gallec-portuguès del segle XIII, on el cérvol i l'aigua tenen un simbolisme eròtic.
Sedejaven cérvols
per dins el pinar,
s'obria en la pica
l'amor del crestall.
Cérvols s'abeuraven
musell tremolant.
Venia l'amiga
cercant l'estimat;
arrosaven perles
galtes de corall.
Cérvols s'allunyaven
per dolç cap al tard,
murmurava l'aigua
en la soledat.
J.M.LLompart
La gota de la font, el cèrvol se l'endú al front. Hi batega.
ResponEliminaPreciós. Petons!
La gota batega, el cor glateix.
EliminaPetons!
Pinar, cèrvols, aigua, soledat....
ResponEliminaQuin silenci més bell!
Silenci entre murmuri d'arbres. Un indret idíl·lic!
EliminaUn dolç simbolisme...
ResponEliminai bellíssim!
EliminaCervols assedegats...Amb aquesta calda!!!
ResponEliminaPetonets.
Pobres cérvols els d'aquest estiu! :-)
EliminaNecessitaran remullar-se sovint el musell.
Petonets.
Molt bonic...
ResponEliminaJo també li trobo, Ignasi. Celebro que t'hagi agradat!
Elimina