Sóc a dins d'una presó
i m'agrada tanta reixa:
visc del cant del brollador,
que escoltant-lo em sento créixer.
Quan arriba el mes d'abril
ni les oques són tan blanques;
sóc un cirerer tranquil
sense frisaments de branques.
El que ara és tan blanc
després serà sang
que allarga la vida.
Potser els escolans
se n'omplen les mans
botant d'alegria,
o algun pinsà vell
se'n guarda per ell
un gra cada dia...
Cirerer petit,
cirerer florit
que fas arracades
digues quina mà
te les ve a cercar
quan estan granades.
Josep Maria Guasch
Pintura: Ramon Casas
Dolçor
ResponEliminaI tendresa, és una mirada molt tendre la del cirerer al seu voltant.
EliminaL'última estrofa és deliciosa i dolça...
ResponEliminaPetonets Glòria.
Deliciosa com les cireretes que ja poden assaborir, un regal pel paladar!
EliminaPetonets, M.Roser
Hi ha presons i presons, Glòria. Jo crec que també m'ho sentiria bé en aquesta.
ResponEliminaI jo, Teresa, penso que més que una presó és un recer, un oasis de tranquil·litat.
EliminaUna abraçada!
A mi també m'agrada la darrera estrofa a manera de cançoneta.
ResponEliminaSi, és graciosa, qui no s'ha penjat de menut les cireres a manera d'arracades abans de menjar-se-les?
EliminaProfunda serenitat en l'esclat de l'alba.
ResponEliminaGràcies.
Llum i serenitat: s'anuncia un bon dia.
EliminaGràcies a vosaltres!