Comencem amb una Tanka de Riba, que va ser qui les va introduir a la poesia catalana.
VIII
Que furioses
sento córrer les aigües
del nostre amor, oh!
quan vinc a tu pel frèvol
pontet d'una carícia!
C. Riba
"Tannkas de les quatre estacions"Pintura: Salvador Dalí
Intento respondre amb un Haikú
ResponEliminaAigües serenes
deixaran de ser fresques
per l'escalf de la mà
Ha,ha,ha!
EliminaJoan ens estàs descobrint la teva vena poètica...sense renunciar al teu estil de sempre.
Molt bé, molt bo!
Crec que el Joan hauria de participar a les Itineràncies. Se li dóna bé!
Elimina:-)
Ei, Joan, ja ho veus! A la Montse li sembla que tens fusta de poeta.
EliminaJa som dues a opinar el mateix.
:-)))
A l'estiu, la poesia s'escalfa.
ResponEliminaAl estiu pugen les temperatures...Fins i tot la d'en Carles Riba, que sempre em semblava tan seriós!
EliminaAquest poema sempre m'ha embadalit! És romàntic i sensual alhora.
ResponEliminaDoncs si, Helena, tens raó, diu coses força sensuals d'una manera molt romàntica, cosa que em sembla dificil d'aconseguir.
EliminaUn vocabulari una mica difícil el que utilitza Carles Riba, no sempre és entenedor...
ResponEliminaPetonets.
A mi em costa d'entendre també, encara que avui ens ho ha posat força senzill. De tota manera "frèvol" ho he tingut que buscar al IEC.
EliminaPetonets!
La tanka i la imatge s'escauen molt bé. Felicitats, Glòria.
ResponEliminaSi, oi?. No sempre aconsegueixo que imatge i poema siguin escaients.
EliminaGràcies, Consol!
Ja passa. Vull dir que la mà passa com si li fes mandra, i justament basteix ponts.
ResponElimina:-)********
Pontets que no sempre són frèvols, tan mateix...
Elimina;-)
Molt escaient per l'estiu
ResponEliminaL'estiu ens convida a l'amor i les carícies...tot i la calor que fa. Hi ha temps per gaudir del lleure.
Elimina