Grans poetes, grans poemes.
Un petit recull de poesies que m'han fet sentir, somniar, vibrar. I dels escriptors que amb la sensibilitat de la seva ploma les han creades.
dissabte, 29 d’agost del 2015
" L'AMOR" de Màrius Torres
Demà serà el 105é aniversari del naixement del poeta. Avui, una nit de lluna plena, el recordem amb una tanka, genere que també va conrear.
Torres és un poeta admirable. Ens ha deixat moltes d'aquestes joies en la seva poesia, tot i que va marxar tan aviat. El plaer és meu, Carme, em fa feliç compartir la poesia que m'agrada.
Quantes coses transmet aquesta comparació o diferència de claror entre el sol i la lluna. És una petita joia que no coneixia.
ResponEliminaGràcies pel record constant que fas dels nostres poetes, és un plaer anar-los seguint a tots a través de la teva tria...
Torres és un poeta admirable. Ens ha deixat moltes d'aquestes joies en la seva poesia, tot i que va marxar tan aviat.
EliminaEl plaer és meu, Carme, em fa feliç compartir la poesia que m'agrada.
la qüestió és copsar, llum, molta llum
ResponEliminaLa llum és vida i la poesia l'enriqueix.
EliminaQualsevol reflex del Sol necessita una Lluna on ser-ne còmplice. Veure la llum i no encegar-se...
ResponEliminaLlunes com les d'avui enamoren al sol.
Eliminao sigui que avui és el dia....estimat Marius Torres la seva tanka obre els ulls del cor
ResponEliminaMàrius és mereix sempre un record. Avui no podia faltar.
EliminaEm sona molt això de la lluna i el sol... els motius dels poemes es repeteixen, però sempre de manera diferent!
ResponEliminaUn tema recurrent, sempre el mateix, sempre diferent, segons el sentir de cada poeta.
EliminaAixò és l'engrescador i meravellós de la poesia!
Saber veure la bellesa d'una llum tènue i meravellosa.
ResponEliminaLa lluna d'aquestes nits inspira poesia a qualsevol persona sensible. És màgica!
EliminaVes a saber si va néixer una nit de lluna plena, i d'aquí aquest amor per la llum...Avui quan es ponia el sol, sortia la lluna plena.
ResponEliminaPetonets.
Podria ser, per això aquesta fascinació.
EliminaJa l'he vist sortir a la lluna, majestuosa...El sol no l'he vist sortir, surt massa d'hora ;-)
Petonets!
El poema s'adiu amb el dibuix. O a l'inrevés.
ResponEliminaCom un vitrall.