És bell indret la ciutat de Lo Iang.
Els grans carrers són plens de llum de primavera;
els minyons duen arpes i van vestits de blanc
i se'n va a collir móres la noieta lleugera.
Marià Manent
"L'aire daurat"
divendres, 14 d’agost del 2015
"LO IANG" de Marià Manent
Al poemari "L'aire daurat", Manent fa la seva elegant interpretació de la poesia xinesa.
És bell indret la ciutat de Lo Iang.
Els grans carrers són plens de llum de primavera;
els minyons duen arpes i van vestits de blanc
i se'n va a collir móres la noieta lleugera.
Marià Manent
"L'aire daurat"
És bell indret la ciutat de Lo Iang.
Els grans carrers són plens de llum de primavera;
els minyons duen arpes i van vestits de blanc
i se'n va a collir móres la noieta lleugera.
Marià Manent
"L'aire daurat"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Estàs molt oriental , Glòria! :-)
ResponEliminaSón lleugers i eteris, aquest poema i i els haikus de la Rosa Leveroni, però em sembla que són més profunds del que semblen.
:-D
EliminaBé, buscant poemes breus és inevitable que apareguin haikus i d'altres d'inspiració oriental, senzills o profunds, segons la lectura que se'ls hi doni.
m'ha agradat molt Glòria !
ResponEliminaGràcies, Elfree!
EliminaEstic contenta.
:-)
Curtet , però bonic, fet amb elegància , com dius tu...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Per l'agost píndoles de poesia. Breus i procuro que agradables.
EliminaPetonets!
No hi sobra ni hi falta cap paraula.
ResponEliminaUn bell poema que evoca una bonica imatge.
EliminaGràcies, Loreto.
Oh...l'aire d'argent que envolta el sospir.
ResponElimina:-)
Estàs molt elegant tu també, Montse!
Elimina;-)