Campaneta daurada del meu carret de
fira,
cavallet de cartró de mig pam, tot pintat;
havem caminat tant pels camins sense ira
que ara ens cal reposar i agrair nostre fat.
Ja no tornaré més fent osque! osque! osque! corrent
a carregar amb palets el teu quadrant de fusta.
Campaneta daurada, tu em sabies content.
Ara em mena la gent i tothora tinc justa:
i sóc infant encara, i no puc fer-ne esment.
Cavallet de cartró, tu em sabies la joia:
si ara jugués a córrer, què diria la gent...
Trobaran molt millor que estimi alguna noia
Tant si és bella com no - cavallet tot pintat,
campaneta daurada - i que us deixi al terrat.
cavallet de cartró de mig pam, tot pintat;
havem caminat tant pels camins sense ira
que ara ens cal reposar i agrair nostre fat.
Ja no tornaré més fent osque! osque! osque! corrent
a carregar amb palets el teu quadrant de fusta.
Campaneta daurada, tu em sabies content.
Ara em mena la gent i tothora tinc justa:
i sóc infant encara, i no puc fer-ne esment.
Cavallet de cartró, tu em sabies la joia:
si ara jugués a córrer, què diria la gent...
Trobaran molt millor que estimi alguna noia
Tant si és bella com no - cavallet tot pintat,
campaneta daurada - i que us deixi al terrat.
J. Salvat Papasseit
Després d'escolar la veu d'en Serrat se'm fa molt dificil llegir-lo sense música.
ResponEliminaAra hi posat l'enllaç. No coneixia la cançó. Gracies, bonica!
EliminaGràcies per recordar a Joan Salvat Papasseit. És el meu poeta preferit. Aquest poema descriu molt bé l'enyorança de la infantesa.
ResponEliminaHi ha molts poemes de Salvat Papasseit que em posen la pell de gallina. És un poeta que arriba al cor. A mi també m'agrada molt.
EliminaSi que sembla que té recança del temps i els jocs de la infantesa...Potser tenia el pressentiment de la seva mort tan jove i per això, no es volia fer gran...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Potser si, que ja temia la mort que el rondava.
EliminaPetonets!
La societat és molt cruel... perquè no podem continuar sent nens si així ho sentim?
ResponEliminaBona tria de poema!
Seria bonic poder-ho fer, en el fons de nosaltres sempre queda alguna cosa del infant que vam ser, encara que gairebé sempre l'amaguem.
Elimina30 anys... Que poc que em sembla, ara!!!
ResponEliminaEl meu fill els farà aquest mes.
No se'm fa gens estrany que enyorés el seu cavallet.
Bona nit Glòria!
El cavallet, la nina, el llibre de contes...records de la infantesa que enyorem quan fer-se gran se'ns fa dur.
EliminaUna abraçada!
Massa jove per morir, d'alguna manera sentia que no volia deixar l'infància.
ResponEliminaVa morir jove i va viure forces anys malalt, era normal que recordés la infància amb tanta nostàlgia.
Eliminaai el Papasseit ! va morir massa d'hora1
ResponEliminaQuin gran poeta! Quants anys no viscuts, quants poemes no escrits, una llàstima, realment!
EliminaGlòria, acabo de sentir com si em xuclessin pel túnel del temps i em portessin a l'escola, és que aquest poema el recordo d'aquella època, un poema sobre la infantesa que em recorda la infantesa...
ResponEliminaUn poema sobre la infantesa que et recorda la infantesa...
EliminaConfio que els records que t'evoca siguin bonics i agradables, Gemma.
Una abraçada!
Bé, més aviat sobre el final de la infantesa...
ResponEliminaSi, més aviat :)
Elimina