Tres deliciosos haikus de la Leveroni, l'amor sempre una constant en la seva poesia.
I
La flor del presseguer
com un joiell caigué
en el meu cor.
II
Em beses dolçament,
i en l’hora transparent
només hi ets tu.
III
L’aigua, mirall polit,
reflecteix l’infinit
quan tu la mires.
Rosa Leveroni
La flor de l'enamorament en el primer.
ResponEliminaL'hora transparent del segon seria la posta.
El tercer m'embadaleix!
Ai, Helena. Tu sempre l'encertes!
EliminaM'agraden, sobretot el tercer.
ResponEliminaTots tres són preciosos, però el tercer és deliciós.
EliminaSi que són bonics, ( m'agrada molt el segon)però no entenc perquè a l'hora de fer haikus, tothom utilitza una mètrica diferent...
ResponEliminaPetonets.
Això del haikus ja m'ho he fet explicar un grapat de vegades i em sembla que encara no ho he entès...
EliminaPetonets!
Meravelles de la Leveroni.
ResponEliminaQuin tresor la seva poesia!
Una abraçada, Glòria.
Tota la seva poesia és exquisida, no et canses de llegir-la.
EliminaUna abraçada, bonica!
M´emporto el tercer a veure si em refresco ;-)
ResponEliminaTot teu! Però és el que té més requesta... ;D
EliminaAaquesta dona sempre em sacseja els sentits, gràcies Glòria
ResponEliminaL'amor impossible va marcar la seva poesia. Els seus versos són plens de melangia i sensibilitat.
Elimina