De nou gaudim d'una tanka del gran mestre.
XXV
Tota
la vida
et
veuré com sorgires
de
tu mateixa,
nua
i nova com l'alba
i
vera com un somni.
Carles
Riba
"Tannkes del retorn.
Del Joc i del Foc"
Del Joc i del Foc"
Molt bonica la imatge i el poema, però t´he de dir que m´he quedat encallada donant-li voltes al darrer vers.És com si el regirés, m' agraden aquest poemes que no són només estètica, que fan pensar.
ResponEliminaRiba no és un poeta fàcil, no sempre entenc la seva poesia, però m'agrada i l'admiro. I, certament, fa pensar.
Eliminadispensa per la broma l'anomenaran tanka però és una gran porta oberta! gran poeta en Riba!
ResponEliminaOberta de bat a bat. De Riba a Riba!
EliminaA mi també m'ha agradat molt el poema!
ResponEliminaAquest poemes tan breus són deliciosos. Oi que si?
Eliminasempre un plaer passar per ací
ResponEliminaSempre és un plaer la teva visita, Xelo!
Elimina:D
Els somnis no tenen la part social que encalla la parla i la compostura mentre estem desvetllats. Potser va per aquí...
ResponEliminaPD. I aquesta tanka té una màgia potent.
"Vera com un somni" fa pensar... Això és tal vegada un oxímoron? O una llicència poètica? Tu que dius?
EliminaSembla com si els somnis fossin la realitat....A mi tampoc em resulta fàcil, en Riba...
ResponEliminaPetonets.
Pot si que és això el que vol dir, M.Roser.
EliminaPetonets!
Maques paraules per un desig diari. L'amor
ResponEliminaTens raó, l'amor és un desig diari. O ho hauria de ser.
EliminaM'agrada molt. Desconeixia aquests versos, que em fan pensar molt!!!
ResponEliminaUna abraçada!! (me l'emporto)!
Tot teu, Dafne!
EliminaÉs un gran poema, tot i ser tant breu.
Una abraçada, bonica!