En la seva modèstia amagades, ningú
no les veia entre els brucs i els espígols silvestres.
I el bosc n'està sembrat! Caragoles terrestres,
blanques filles de Gea, nebodes de Neptú,
no canten al seu corn eòliques orquestres
ni tenen altre mèrit que el d'haver mort per tu.
Que la seva poquesa faci el meu gest més nu
i més fàcil la tasca dels meus dits, tan poc destres.
Perquè sóc prou ingenu per fer-te'n un collar.
¿Què importa que no siguin caragoles de mar,
sonores del batec d'una platja perduda?
Tanca els teus ulls i escolta-les. Dins la seva espiral
hi sentiràs cantar, tremolosa i lleial,
molt fervorosament la meva ànima muda.
Màrius Torres
Preciós. En veure el títol a l´enllaç m´he imaginat una cosa i aquí me´n trobo una altra ben diferent, i és que...quines caragoles havíen de ser, venint d´un poeta de ponent!
ResponEliminaCaragoles amb sorpresa!
EliminaNo és un poema dels més populars, oi?. Al menys jo no el coneixia, però és bonic. Màrius era un gran poeta!
Molt bonic, sí...llàstima que jo, golafre amb això dels cargols, ja les veig a la cassola! Hihi
ResponEliminaOstres, ara no sé si el comentari s'ha desat o què...amb això del robatori d'identitat... res, que deia que el poema és preciós, però jo ja me les imagino a la cassola!
ResponEliminaTres vegades ho he intentat! Casum el google +!
ResponEliminaPreciós poema, però jo me les cruspiria!
Zel, s'ha de reconèixer que ets una persona tenaç, tres vegades ho has intentat i les tres ho has aconseguit. El que passa és que tinc el moderador de comentaris!!!
EliminaJa veig que els cargols t'agraden molt, i és que estan deliciosos, tot i que em fan pena quan els veig difunts i amb aquella boqueta tan menuda.
Però després del banquet te'n pots fer un collaret, els pots pintar de coloraies i segur que quedarà molt vistos.
;D
no el coneixia aquest! bonic colar de caragoles
ResponEliminaUn collar diferent, bonic i autentic!
EliminaEls tres versos finals són magnífics!
ResponEliminaSi, tot el sonet és preciós, però, tens raó, les estrofes finals són especialment inspirades.
EliminaUna abraçada!
Una cosa tan senzilla com les"cargolines", bé també es mereixen un poema. N'havia fet molts collarets , jo!
ResponEliminaPetonets.
Jo els feia d'unes caragoles llargarudes i menudes, són aquestes les que vols dir? Les trobava buides pel jardí dels avis.
EliminaPetonets!
Aquestes, aquestes...
ResponEliminaFeien uns collarets molt bonics. :D
Elimina